Democràcia, si us plau!

Hem tingut moltes discussions  sobre  per què Ciutadella no funciona i la gent no atura de parlar de la dreta i de la dreta. I em fa gràcia perquè fins fa quatre dies, i jo he pogut ser testimoni la gent vivia del camp i començava a emergir la indústria de la sabata i la bijuteria. La industrialització  que s’estudia a les escoles com un fenomen que va succeir fa centenar d’anys, aquí només té dècades. La gent de forma subreptícia es va acomodar a una nova burgesia que intentava imitar, de forma bastant ridícula per cert, els espais dels nobles. Especialment pel que fa al mobiliari, perquè hi hagués espai o no i posaven l’escala de marbre immensa, els ornaments senyorials típics com els quadres amb escenes de caça, el gos pòinter de broma, i tot el llautó brillant en formes de tot tipus. I ala! a brunyir tot el dia. Si cal es vivia a sa cotxera, perquè si no s’embrutava la casa i  es  sabia la consideració que et tenien segons entraves per un lloc  o l’altre.

De dretes. I fins fa quatre dies encara hi havia es dret de pernada. Però de dretes. I es que com que es senyors son de dretes i a aquestes eleccions queda obertament manifestat, si vols tenir un status alt, has de ser de dretes. Però si vols ser un intel·lectual has de ser d’esquerres.

No sé. Jo venc de molt avall, i sempre he pensat que el més important és tenir la nevera plena, un lloc de feina i una bona formació acadèmica. Tenir llibertat per poder pensar, per poder actuar, per poder escollir. Ciutadella està encara massa barallada amb ella mateixa i amb tothom. No perdona, no és solidària i es massa intransigent. Si entenem que un poble és com un cos, si entre els seus òrgans no hi ha enteniment, morirà, i això està passant. Prou de classisme i rivalitat. Junts som un poble gran, mirau a ses Festes de Sant Joan, i si aquest clima d’unió fos tot l’any , quin gran poble seriem!

La solució dels nostres problemes passa que siguem capaços de deixar les rancúnies darrera. Alçar el braç i reclamar tots junts a l’ajuntament que ens tornin el nostre poble. Reclamar la tan batallada democràcia, una democràcia que viu morta a les cunetes, enganxada als forats de les bales d’aquells afusellats, dels morts de la transició i de tots els que callen avui en dia. Clemència. Perdó. Justícia. Ara? Ara ja no. Massa tard. No té sentit. Massa gran ha estat la covardia d’aquest país. I la Democràcia ha arrancat amb un engany més: El bipartidisme i un llei electoral antidemocràtica.

Ni de dretes ni d’esquerres, ens hem de declarar ciutadans sobirans d’aquest país i que ningú ens negui el dret a decidí el nostre destí, i a legislar les nostres vides per a que una cacics, oportunistes  i tota casta de lladres amb coll estirat ens estiguin robant amb el nostre vistiplau, que ja està bé. Això, sense comptar amb el sonats aquests que es dediquen a encalçar a la gent perquè viuen, perquè pateixen alguna mena de patologia esquizoparanoide falangista i es creuen que poden fer la vida impossible a tothom; idò alerta, que tots els sonats acaben a San Miquel.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: