Día internacional de la “DEMOCRACIA PRIVADA”: la simpática tiranía de España

“Si de los gobiernos quitamos la justicia, ¿en qué se convierten sino en bandas de criminales a gran escala? Y esas bandas ¿qué son sino reinos en pequeño? Son un grupo de hombres, se rigen por un jefe, se comprometen en pacto mutuo, reparten el botín según la ley por ellos aceptada. Supongamos que a esta cuadrilla se le van sumando nuevos grupos de bandidos y llega a crecer hasta ocupar posiciones, establecer cuarteles, tomar ciudades y someter pueblos. Abiertamente se autodenominan entonces reino, título que a todas luces les confiere no la ambición depuesta, sino la impunidad lograda. Con toda profundidad le respondió al célebre Alejandro un pirata caído prisionero, cuando el rey en persona le preguntó: ¿qué te parece tener el mar sometido a pillaje? Lo mismo que a tí, le respondió, el tener al mundo entero. Solamente que a mí, que trabajo en una ruin galera, me llaman bandido, y a tí, por hacerlo con toda una flota, te llaman emperador”.

Agustín de Hipona

Lo entiendo pero no lo acepto

          La gente en general piensa que envejecer es un estadio. Es como abrir una puerta y ¡ala! Ya eres  viejo. Pero no es así. Nuestro cuerpo se degenera célula a célula y vamos perdiendo facultades. Y  lo más importante es que nuestro tiempo vital se va consumiendo en ese goteo constante que tiene como fin la muerte.

          Vivimos en una sociedad donde el tiempo se valora menos que el dinero. Cierto es que lo uno sin lo otro, en nuestro sistema socioeconómico supone pobreza; indigencia; imposibilidad de acceder a los recursos que te permitan a un bienestar físico que a su vez supone un bienestar psicológico próximo a lo que podemos denominar “felicidad”. Esta reflexión nos llega a todos en algún momento de la vida. Por alguna razón, algo te dice que no te queda tiempo, que la vida se va, que vas a contra reloj y es cuando te haces la gran pregunta ¿Qué he hecho en mi vida? ¿Realmente he hecho lo que quería?

          Y es entonces cuando la parte más primitiva de tu cerebro empieza a enviarte mensajes de resignación, pues su trabajo es tu supervivencia, darte el anhelo de respirar, de querer seguir haciéndolo.

          Te resignas, bajas la cabeza y sigues tirando del carro como el caballo cuyos párpados caídos se limitan a mirar al suelo, con atención vacía. El corazón late, pero el alma dormida que despertó con las grandes cuestiones vitales, hace tiempo que abandonó la mortaja y ya no eres nadie. Ya no eres nada.

          O no. Quizás el rebelde que llevas dentro, el valiente que se volvió temerario y después busca ser un héroe levanta la cabeza al cielo y grita con la estridencia de un grito al universo ¡NoooOO! Yo no quiero vivir así. No me da la gana. No soy un esclavo.

          Soy libre y reclamo mi derecho a vivir en libertad y lo conseguiré de un modo u otro, sin piedad. Y oyes a otros que hacen lo mismo, también ves a los que callan, a los que ya no tienen alma y sientes más indignación por la muerte y por la vida de todos esos millones que te han precedido, que viven a tu alrededor y que están por nacer. De pronto, ya no hay soledad, no hay espacio. Es demasiado fuerte el reclamo de justicia de tu ser y no tienes miedo. Ya no hay miedo.

          Ya no hay miedo…

          Tan sólo una rabia intensa y profunda, inconmesurable, por todos aquellos cerdos que se rebelaron en la Granja y que ahora comen con los hombres, en la misma mesa, con los mismos trajes. Con su risa socarrona. Esos mismos cerdos que te instaron a luchar para defender la libertad, para defender tus intereses, tu bienestar.

          ¿Cuánto tienes que pagar para saldar tu deuda con la sociedad y el sistema y poder vivir ese tiempo que jamás has tenido para dar forma a tus deseos más humildes? Sesenta y siete años: esa es la condena del español para ser liberado. 67 años, pero como si son 65 o 64…

          Teniendo en cuenta la basura que nos dan para comer, las horas de trabajo mal-pagadas y no-pagadas; con una asistencia médica paliativa; sin tiempo para dormir, ni comer porque el eje de nuestras vidas es la producción. Quien no produce no vale nada. Ésa es la gran mentira que da sentido a nuestras vidas.

          Si no produces no vales nada. Y por eso establecen un sistema educativo que sea el justo para que seas productivo, nada más.

          Y así llegas a tu senectud, sesenta y siete años. Habrá tiempo siquiera para vivir una corta jubilación, cuatro paseos en autobús, cuatro viajes a ninguna parte, cuatro bingos, mucha artrosis, enfermedades coronarias, la próstata, el cáncer de mama, fibromialgia, esclerosis múltiple, alzhéimer, pero sobre todo la MORTAJA que te cubre.

          Vivir para morir.

          No es filosofía, ni una célebre frase, ni un adagio: es la frase  que reza en las lápidas, que cuelgan de nuestros cuellos al nacer.

          Con 67 años no importa si estás enfermo o sano, si estás cuerdo o estás senil. Los centros en España son las antesalas de la muerte y son peor que los purgatorios pues allí se concentran a todos. Y encima se les llama “afortunados” a los que allí residen porque hay una larga lista de espera y muchos mueren esperando.

          Mientras, todo el personal sanitario. Viven  anestesiados o con la Piedad de Cristo: van cuidando a estas personas sin esperanza. Unos lo hacen con más cariño y otros con menos, los hay incluso, con amor, pero siempre sin medios y sin espacio.  Vaciando camas y armarios, a la espera del “siguiente”.  Y luego hablan de los sepultureros ¡qué pena, los enterradores!¡¿y quién se compadece de todas estas personas que ven transcurrir el tiempo escaso de esas mortajas andantes?!!!

          Humanos son los pájaros también. Dijo uno. ¿Acaso no lo son los mayores y los profesionales que se ocupan de ellos?

          España, el orgullo, el mundo por montera. Derecho como un torero pero sin derechos como ciudadanos, viviendo en una derecha absurdamente cruel. “Levante la mano derecha y jure por…” Y, así,  derechos al exterminio, nos tumban derechos para meternos en el hoyo o en el crematorio. Derechos vamos a pagar Hacienda…Pero lo peor es que vivimos derechos con la soberbia de que somos inteligentes, que sabemos lo que hacemos, que tenemos lo que nos merecemos y que estamos contentos. Pues nos estamos yendo derechitos al desastre: a la estratificación social entre privilegiados y no privilegiados. “Derechitos a reputísima mierda”

          Porque mientras permitamos que nos jubilen a un paso de la muerte, mientras no dispongamos de RESIDENCIAS PARA VIVIR para todos aquellos mayores, viejos pero sanos; mientras no haya instalaciones adecuadas para los mayores que necesitan asistencia y mientras no haya psicogeriátricos en este país se está atentando contra la dignidad humana.

          Tendrá guasa la cosa que te jubilan hasta estando loco. Tal cual. Estás en un centro de salud mental (es un eufemismo de manicomio) y cuando tienes “la edad” te echan y te dicen que tú ya eres mayor que estás jubilado y te meten en ese “purgatorio” indiscriminado. Y si estás lo suficientemente colgado, pues mira, qué más te da, pero las molestias y el peligro potencial que supones a los demás, tanto al personal, como al resto de residentes es evidente  y además contribuyes a la calamidad que se vive en estos lugares. Y si ocurre “algo” tú serás el principal sospechoso, el culpable, el impresentable, lo intolerable, lo indignante tanto si se rompe algo como si se “rompe alguien”. Pues no. Vergüenza para este país, vergüenza para su Gobierno y vergüenza para todos los que lo vemos y no nos involucramos.

          Y tenemos una buena excusa: porque si uno se tiene que preocupar de subsistir, ¿cómo se va a solidarizar con los demás si apenas puede mirar el plato  porque sólo tiene quince minutos para comer?

          Bendita sea la maldita crisis que nos está aplastando a todos pues ya no podemos levitar en el manto de las apariencias. Y quien tiene puede y quien no tiene no puede. Ahora nos estamos dando cuenta de lo paupérrimo de nuestras vidas y ahora, por fin, después de décadas de misericordia fingida, de optimismo falaz, de unidad ficticia y de libertad pintada que es esta democracia, pedimos eso: DEMOCRACIA.

 

 

Franco ha muerto

          Franco ha muerto. Pero vive y persiste en los corazones de todos los españoles. Durante cuarenta años sometió al país al segregacionismo y sembró el odio entre hermanos. Cuando una persona dice “Mejor estábamos con Franco”. Pienso “Joder…, pero qué mal tienen que ir las cosas” Qué mal tienen que ir este país para que la gente prefiera vivir sometida a una dictadura a disfrutar de la libertad. Pero si lo pensamos bien, es normal que haya gente que piense así. Con Franco las cosas eras o blancas o negras, nada de medias tintas. Llega la Democracia y nos encontramos con treinta años de más dictadura pero que no se ve ni se oye, pero se percibe por todas partes.

          El sistema turnista de gobierno, la Ley Electoral, el cuerpo legislativo y el judicial están podridos en este país donde si quieres algo tienes que tener amigos. Con Franco, y cara al sol, mostrando un patriotismo a ultranza y respetando a raja tabla las leyes, tenías alguna posibilidad de que no te pegarán un tiro, te exiliaran o te pegaran una paliza cada día. Y la gente prefiere eso… ¿por qué? Porque al menos sabe a qué atenerse, sabe que bailando el baile de San Vito ya está, estás medio salvado, que ya es algo. Pero ahora…quien cojones sabe a qué atenerse. La corrupción ha tomado unas dimensiones colosales y los agravios, los atentados terroristas son más prolíficos que nunca. Y no estoy hablando de ETA. Estoy hablando de nuestro Gobierno.

          Nuestro Gobierno está constituido por la mayor cantidad de ineptos, inútiles, ladrones, megalómanos, incultos, oportunistas y caciques que jamás antes se ha visto en la historia de este país. Antes, había un dictador, con sus correspondientes redes. Ahora, ¿cuántos déspotas-dictadores tenemos? Toda la clase política es una lacra. Durante la esta democracia de chiste sin gracia, ¿a cuánta geste se ha ajusticiado por no cumplir su palabra “electoral”? ¿a cuánta no se ha ajusticiado por apropiación indebida, malversación de fondos y robo? Sí, algunos han sido ajusticiados, pero ¿dónde está el dinero? A mí qué me importa si a este le acusan por siete trajes regalados. O el caso Roldán: un tío que roba 1.500 millones de las antiguas pesetas y sale a la calle con un contrato de trabajo de tres meses. ¿Y el dinero?

          Cuando a un ciudadano se le acusa por no pagar impuestos, embargo y subasta. Y punto. Y no ha robado nada. En cambio, a un político no se le pide ni un céntimo. Los responsables de la actual crisis viven bien acomodados, con su dinero en los diferentes paraísos fiscales y el resto de españoles gritando en las plazas, en las colas de Cáritas y en las listas del paro. Estos políticos llegan a veces a juicio, pero nada más, sólo para rellenar espacios informativos, en cambio un pobre desgraciado que roba un jamón en un supermercado LE CAEN DOS AÑOS DE PRISIÓN. ¿Qué clase de país es éste?

          En uno de los aspectos que se hace más evidente los vestigios de la dictadura franquista es en la lengua: el uso de la lengua propia. El PP, antaño Alianza Popular y “reantaño” franquistas convencidos ultrajan la libertad de este país atentando contra la lengua mediante restricciones que hacen imposible la normalización de la lengua autóctona. Esa es su forma de decir “Por mis cojones que Franco persiste”. Franco tuvo que ser un cateto o un tío muy vago o un tío con muy mala leche. Me inclino por la tercera opción. Y lo argumentaré con un ejemplo: China que continuamente está ocupando países y que no se mete ni Dios con ellos, pues han comprado tooooda la deuda y en verdad son ellos quienes nos gobiernan, tiene un sistema muy sencillo de ocupación es de protocolo, nada del otro mundo y que invariablemente todos los pueblos han aplicado en sus conquistas. Todos sin excepción:

1.) Llegamos y nos cargamos indiscriminadamente a una gran cantidad de gente. “Llegaron a nuestro pueblo, reunieron a unas doscientas personas en la plaza, donde había niños, mujeres, ancianos, hombre y mujeres, nos rodearon y empezaron a disparar. Nueve personas entre ellas tres niños, sobrevivimos” me contaba una joven habitante de la zona del Tíbet.

2.) Persiguieron a todos los que puedan haber huido. “El viaje entre las montañas mató a los tres niños, de los adultos uno quedó ciego, tres perdieron varios dedos con el frío, y los otros dos, quizás los más fuertes porque proveníamos de mejores familias y estábamos mejor alimentados sobrevivimos” Ver sus pies, sus manos, las marcas de un clima extremadamente inclemente…no dejan lugar a dudas.

3.) LA LENGUA: tras haber hecho una demostración de poder, llega la hora de subyugación total que empieza con la prohibición de usar la lengua propia ni en la calle, ni escrita y mucho menos en rotulaciones. Ellos no sabían chino ¿qué podían hacer? Los golpes fueron el mecanismo de “signos” que usaron para hacerse entender. Después, los sometidos lo fueron asumiendo y en la actualidad es una zona ocupada bajo la bota de los soldados chinos.

          Pues imaginemos esta situación durante cuarenta años y en España. Nada de catalán, ni vasco ni gallego ni nada… ¿por qué? Porque es la forma permanente de que te enteres de que estás sometido a un poder centralista. Nos meamos en tu cultura, nos cagamos en tus costumbres, cada día cada momento: el único español será el castellano, ésa será la lengua que se aprenderá en las escuelas. Diez años después, no entiendes ni a tu hijo, o tu hijo no te entiende a ti…La tradición oral y proscrita muere por la falta de uso y por la peligrosidad que ello implica.

          DEFINITIVAMENTE, el PP debe evolucionar hacia la libertad, hacia el acercamiento al pueblo y el respeto profundo y real a sus costumbres a su identidad. No se pueden cerrar 3.000 “escoletes” como diríamos aquí cuya misión era introducir a los niños en la normalización del gallego a través de la normativización del mismo, es decir, saber escribirlo y hablarlo con corrección. En las Baleares ocurre lo mismo.

          La excusa siempre es la misma “Yo tengo derecho a escoger la lengua que quiero para mis hijos”…Vamos a ver si es que al final los europeos van a tener razón: somos unos putos catetos de mierda.

          Cuando en cualquier otro país son políglotas, es decir hablan más de dos lenguas, aquí no sabemos poner un acento ni en castellano, ni catalán, ni ná, de ná. El sistema educativo español es una forma de control y de despotismo intolerable.

          El PP ha ganado las elecciones, según dice, quiere equidad, pues entonces que se plantee lo siguiente: En cada comunidad, las asignaturas serán impartidas lingüísticamente con equidad incluyendo la lengua autóctona, castellano e inglés.

….El Inglés…manda cojones, ni los presidentes del gobierno saben hablar inglés, en España, aún me acuerdo de Aznar en una universidad estadounidense haciendo el ridículo ante un panda de paletos yanquis…es ya es el colmo.

          Mientras el PP, siga con esta política impositiva de la lengua centralista, no será un gobierno moderado, no será centrista, no será moderno: seguirá siendo un modelo de fascismo más que los socialistas aprovechan muy bien para atacarlos. Aunque eso a mí me da igual. Lo importante son las personas, la formación, la identidad de un pueblo, el reconocimiento de una etnia y la preservación de su patrimonio vivo: LA LENGUA. Y mientras el PP siga por esta línea lo único que fomentará es el separatismo, los nacionalismos y el odio.

          Yo, puedo tolerar sus peinados engominados, sus camisas y pantalones de pinzas, sus gafas de marca y todas las jilipolleces que se les ocurra (como la de llevar atado al cuello, primorosamente un jersey de entretiempo con los mocasines de Michel Jackson pero sin los calcetines blancos) Pero que no me toquen los principios fundamentales de los derechos universales, recogidos también en la constitución, que no me toquen la libertad de expresión, de definición y entren en las escuelas para crear más catetos ignorantes.

          La educación es sagrada ¿qué es un pueblo sin formación académica? Del tercer mundo. Sin querer parecer paranoica, en ocasiones me pregunto si no será eso precisamente lo que quiere el Gobierno Español Turnista.

          Y nosotros, aunque nos vistamos cada día con ropa diferente, tengamos un piso y el último coche, seguiremos viviendo en el tercer mundo PORQUE NO HAY LIBERTAD PARA PENSAR NI EXPRESARSE.

          Y la actuación de la supuesta izquierda, no es mucho mejor, actúan del mismo modo: con la excusa de compensar las carencias dejadas por el antiguo gobierno IMPONEN una normalización que acaba en rechazo y fomenta de nuevo el separatismo.

          Franco ha muerto, pues joder, que descanse paz, de una puñetera vez y que nos deje vivir. Evoluciones y tengamos respeto por lo que cada uno es como persona, como grupo étnico.

          En cierta ocasión, un senegalés me dijo “aquí no gustan los negros”. “Da igual, si eres negro, si no porque eres maricón, si no porque eres andaluz, o demasiado, alto o gordo, o catalán o vives o no sé qué barrio o tu abuelo hizo no sé qué…en fin siempre habrá una razón para despreciarte, pero a ti y a todos”

 

El palo del señor Triay

          Los comerciantes y hosteleros de Ciutadella pueden respirar tranquilos porque ya no tienen matón para intimidarlos con la excusa de la ocupación de la vía pública. Ya no va a ver más acoso a la precaria situación de estos gremios que se ganan la vida como pueden.

          Me alegro especialmente por la señora María que tiene una pequeña tienda de comestibles en el mercado, porque ella ya no va a sufrir más la humillación del notificador que a grito pelado leyó la amenaza que se hizo sobre esta señora de entre 700 euros y 1500 euros por tener dos cajas de patatas más, ni la imposición de un expositor que no podía comprarse. Me alegro por todas las personas que tienen tiendas y que pueden sacar algún reclamo a sus puertas como una planta, un cartel o algún artículo sin temer la presencia de los secuaces de Joan Triay coartándoles a raja tabla de una normativa.

          Más ventas, más alegría en las calles, más caja, más comida en las neveras. Me alegro por todos los que regentan bares y restaurantes porque podrán, así mismo colocar más mesas lo que supondrá más puestos de trabajo, o al menos darán opción a ello. Me alegro que Ciutadella no tenga que vivir con el miedo de recibir los palos del Sr. Triay.

          Y no nos engañemos, no es que sea tan rígido como un espartano y aplique las normativas por convicción: LO HACE POR CONVENCIÓN. Que es muy diferente porque deja caer el palo sólo en caso de hacer ostentación de un poder que sólo tiene por deseo del pueblo –y eso parece olvidarlo- o para quitar de en medio a la gente que le molesta, bien por homofobia, antipatía o porque supone un estorbo a unos de sus compañeros de falange.

          Lamento, sin embargo, que haya tenido que dejar su cargo, el actual inspector, porque sé que ha sido por la presión constante del edil Joan Triay por lo que ha preferido abandonar su puesto a tener que aguantarlo. A esta persona le digo que tome ejemplo de nuestro magnífico jefe de la policía local: aguantó y aguantó, fue tal la presión que casi lo mata – literalmente- a base de intimidaciones y humillaciones públicas; pero como Nasi es más humano, más caballero y ante todo, una bellísima persona, no cayó, ni aún cayendo su salud. Y allí está, con dos… Lo calificaron de “blando” por no mostrarse agresivo, pero es lo contrario: demostró una valía como persona sin precedentes. Animo a esta persona a que no abandone este puesto de trabajo.

          Se gana menos que trabajando directamente en el cuerpo de policía, pero se gana calidad de vida. Y que no tema la hiel de Joan Triay…pues sólo son escupitajos de un indigesto intolerante, que con un simple estropajo se quitan, y si van a más existe dentro del Ayuntamiento organismos que pueden defenderle ante tales individuos, en última instancia, nuestro amigo Xiqui, el alcalde (de Sintas es muy protocolario, y yo prefiero la gente cercana), quien teniendo la última palabra puede aplicar la sanción pertinente por acoso o maltrato o lo que se estipule.

          En cuanto a las supuestas quejas de los vecinos por los ruidos, y la ocupación indebida, apelo a la civilidad, tanto suya como de los comerciantes que puedan molestarles. Hablando se entiende la gente. No he perdido pocos domingos yendo de una casa a otra para solucionar rencillas. Mérito mío, ninguno. Porque, después, tales vecinos han visto innecesaria mi intervención y han arreglado sus asuntos sin tensión alguna.

 

Así nos quiere a todos

 

 

Esto es lo que quiere para ciutadella

 

 

Esperpéntico

Registro de entrada número: 12802 “Ordenança de tinença d´animals”

Ayuntamiento de Ciutadella

Fecha: 08 de agosto de 2011

Registro de entrada número: 12802

Partit Democràtic Ciutadella

EXPONE:

En primer lugar, este documento ha entrado varias veces en el área correspondiente y ha sido revisado por el técnico de medioambiente Javier Cardona, bajo los diversos mandatos, incluyendo muy especialmente el relativo a la alcaldía de Llorenç Brondo Jover (PP). Por su parte el regidor Biel Cardona (PP) i actual imputada nos atendió varias veces. Fue amable, atento y asertivo, pero hizo caso omiso al documento.

No sabemos si fue el técnico de medioambiente Javier Cardona o el mismo regidor quien extravió tal documento. Que sucesivamente se ha ido perdiendo también, por lo que…

Por todo lo dicho se solicita:

Tal como solicito en el registro de salida 11127 a 22 de julio de 2011. Presentamos por enésima vez,   y esta vez en formato papel, sellado y con registro de entrada la normativa propuesta por la asociación “Son Banyetes” y defendida electoralistamente por el PP y UPCM, que jamás tuvo en sus manos. Confiamos señor Lorenzo Coll de Arrendondo que sea asertivo estudie el documento porque su pretensión no es solo la regularización de la tenencia de animales sino que además esta creada desde un punto de vista pedagógico que además busca la convivencia entre los vecinos que tienen animales y los que ni los tienen ni les gustan. Es una normativa que está basada en el marco jurídico nacional y autonómico y su elaboración ha sido rigurosa.

 

 

 

 

Capítol 1       

Disposicions generals

 

Article 1: Objectiu

Article 2: Finalitat i principis

Article 3: Definicions

Capítol 2         

Normes generals de protecció d’animals

 

Article 4: Obligacions de les persones propietàries i posseïdores d’animals

Article 5: Animals potencialment perillosos i de perillositat constatada

Article 6: Prohibicions

Article 7: Prohibició de les baralles d’animals i altres activitats

Article 8: Certàmens

Article 9: Transport i manteniment temporal d’animals en vehicles particulars

Article 10: Animals a la via pública

Article 11: Control de poblacions d’animals

Article 12: Filmació d’escenes fictícies de crueltat

Article 13: Sacrifici i esterilització d’animals

Article 14: responsabilitat de les persones posseïdores d’animals

Capítol 3        

De la possessió d’animals

 

Article 15: Tractaments sanitaris i comportamentals

Article 16: Registre censal

Article 17: Identificació

Article 18: Recollida d’animals

Article 19: Recuperació d’animals

Article 20: Acolliment d’animals

Article 21: Captura de gossos i gats ensalvatgits

Capítol 4

De les associacions de protecció i defensa  d’animals

Article 22: Associacions de protecció de animals

Capítol 5          

Dels nuclis zoològics

                 

Capítol 6 

Disposicions generals      

 

Article 23: Requisits de funcionament

Article 24: Animals emprats en competicions

Capítol 7 

Instal·lacions per al manteniment d’animals

 

Article 25: Requisits mínims

Capítol 8 

Establiment de venda d’animals i centres de cria

                                                   

Article 26: Requisits

Article 27: Disposicions especials per als establiments que comercialitzen animals exòtics.

Capítol 9           

Fauna salvatge autòctona i no autòctona

 

Article 28: Regulació

Capítol 10         

Inspecció i vigilància

Article 29: Inspecció i vigilància d’animals de companyia

Article 30: Inspecció i vigilància de la fauna salvatge

Article 31: Col·laboració amb l’acció inspectora

Capítol 11         

Infraccions i sancions

 

Capítol 12

Infraccions

Article 32: Classificació

Capítol 13 

Sancions

Article 33: Multes, comís i tancament d’instal·lacions

Article 34: Quantia de les multes

Article 35: Comís d’animals

Article 36: Responsabilitat civil i reparació de danys

Article 37: Responsables de les infraccions

Article 38: Procediment sancionador

Article 39: Administració competent per sancionar

Capítol 14    

Dels Gravàmens

 

Article 40: Impostos, pagaments i taxes

Article 41: Arbitris

Article 42: Excepcions

ordenança de desenvolupament ordinari de la tinença d’animals   

Exposició de motius

Mitjançantla Llei1/1992, de 8 d’abril, de protecció dels animals, i el Decret 56/1994 de 13 de Maig que desplegava l’esmentada llei, ila Llei50/1999, de 23 de desembre, sobre el règim jurídic de la tinença d’animals potencialment perillosos, així comla Llei5/1999, de 31 de Març de la regularització de la tinença de gossos de pigall es va comptar amb una legislació global sobre la protecció dels animals i que suposava un nou preàmbul en aquest àmbit de les Balears. Les Lleis esmentades, que van ésser capdavanteres en el nostre entorn, tenien com a objectiu recollir els principis de respecte, defensa i protecció dels animals que figuren en els tractats i convenis internacionals i en les legislacions dels països socialment més avançats, i també donar unitat a la legislació vigent. Es van establir les normes i els mitjans necessaris a fi de mantenir i de salvaguardar les poblacions animals i, alhora, regular-ne la tinença, la venda, el tràfic i el manteniment en captivitat, perquè es portessin a terme amb unes garanties de bon tracte per als animals. La present ordenança respon a la necessitat d’adaptar la situació legal de Menorca a les novetats que es van produint i a l’evolució que la societat menorquina ha experimentat en aquesta matèria. Per aquest motiu, aquesta ordenança fa una nova definició del concepte d’animal de companyia, en regula la protecció i, més especialment, es configura com una disposició marc de protecció dels animals, amb l’objectiu principal d’incrementar la sensibilitat dels ciutadans respecte a la protecció dels animals. L’ordenança derivada d’aquestes lleis permetrà ajustar encara més, les disposicions d’aquestes lleis al marc propi del quefer diari a l’illa de Menorca.

El concepte d’animal de companyia s’estén també als animals de la fauna no autòctona que de manera individual viuen amb les persones i han assumit el costum del captiveri, per tal d’incrementar-ne el control i, consegüentment, el grau de protecció.

Una altra novetat és el fet que es manifesta una clara declaració de principis, en considerar els animals com a organismes dotats de sensibilitat psíquica, a més de física, és a dir, drets propis.

A aquests drets que se li atorguen s’afegeix la prohibició del sacrifici de tots els gossos i els gats que han sofert abandonaments per manca de responsabilitat de llurs propietaris i que, malgrat això, mereixen que la seva vida transcorri en condicions dignes i sigui respectada.

Entre les novetats d’aquesta ordenança, també cal posar en relleu que es formulen de manera coherent amb la finalitat de protegir els animals tant les obligacions de les persones propietàries i posseïdores d’aquests com les prohibicions de les accions que els poden causar danys.

En l’àmbit dels animals de companyia també hi ha importants novetats, destinades totes a aconseguir una adquisició responsable de manera que els ciutadans que voluntàriament adquireixen animals se’n responsabilitzin, en tinguin cura i, sobretot, els respectin els drets, i, per tant, no els abandonin. Per a aconseguir aquests objectius és imprescindible també comptar amb els centres de venda d’animals, els quals han de complir un seguit de requeriments higiènico-sanitaris, pel que serà necessari fer un curs de cuidador o cuidadora impartit pels professionals que les autoritats competents designin en coordinació amb les protectores.

Cal destacar també que aquesta ordenança regula i limita la cria de gossos i gats per particulars, amb la finalitat de disminuir-ne el nombre i evitar una proliferació indiscriminada sense cap mena de control, ja que en moltes ocasions aquests animals pateixen les conseqüències de l’abandonament.

Igualment, es regulen els aspectes relatius a les empreses especialitzades que es fan càrrec del servei de recollida d’animals abandonats i es crea el Voluntariat de Protecció i Defensa dels Animals, que ha d’afavorir la implicació ciutadana en l’assoliment de les finalitats d’aquesta ordenança.

Per tal que aquesta ordenança sigui un instrument vàlid  per a assolir les finalitats que estableix, s’actualitza el règim sancionador, adequant-lo al nou contingut de les lleis vinculants i regulant-lo tot respectant els principis propis del procediment sancionador. També es fan algunes modificacions menors amb relació a aspectes tècnics de la protecció de la fauna autòctona.

 

Disposicions generals i normes generals de protecció dels animals

Capítol I

Disposicions generals

Article 1

Objecte

Aquesta ordenança té per objecte establir les normes generals per a la protecció i el benestar dels animals que es troben de manera permanent o temporal a Menorca, amb independència del lloc de residència, de les persones propietàries o posseïdores.

Article 2       

Finalitat i principis

1. La finalitat d’aquesta ordenança és assolir el màxim nivell de protecció i benestar dels animals i afavorir una responsabilitat més elevada i una conducta més cívica de la ciutadania en la defensa i la preservació dels animals.

2. Els animals són éssers vivents dotats de sensibilitat física i psíquica, i també de moviment voluntari, els quals han de rebre el tracte que, atenent-ne bàsicament les necessitats etològiques, en procuri el benestar.

3. Ningú no ha de provocar sofriments o maltractaments als animals o causar-los estats d’ansietat o por.

4. El sacrifici no serà una acció factible excepte en el cas de que es tracti d’un animal amb malaltia terminal i que estigui plenament justificat per les entitats veterinàries i supervisat per les associacions protectores. Queden expressament suprimits els sacrificis com mesura de control demogràfic de la població animal.

5.  La tinença d’un animal implicarà el màxim respecte al veïnat sempre evitant tot tipus de molèsties i fomentant una bona convivència.

Article 3           

Definicions

Als efectes d’aquesta ordenança, s’entén per:

a) Animal domèstic: el que pertany a espècies que habitualment es crien, es reprodueixen i conviuen amb persones i que no pertanyen a la fauna salvatge. Tenen també aquesta consideració els animals que es crien per a la producció de carn, de pell o d’algun altre producte útil per a l’ésser humà, els animals de càrrega i els que realitzen activitats agràries.

b) Animal de companyia: animal domèstic que les persones mantenen generalment a la llar amb la finalitat d’obtenir-ne companyia. Als efectes d’aquesta ordenança, gaudeixen sempre d’aquesta consideració els gossos, els gats, les fures i en general, tots aquells animals que no tenguin cap finalitat de lucre pel seu posseïdor.

c) Fauna salvatge autòctona: fauna que comprèn les espècies animals originàries de Menorca o de la resta de l’Estat espanyol, incloses les que hi hivernen o són migratòries a més de les espècies de peixos i animals marins de les costes menorquines.

d) Fauna salvatge no autòctona: fauna que comprèn les espècies animals originàries de fora de l’Estat espanyol.

e) Animal de companyia exòtic: animal de la fauna no autòctona que de manera individual depèn dels humans, hi conviu i ha assumit el costum del captiveri.

f) Animal ensalvatgit: animal de companyia que perd les condicions d’aptitud per a la convivència amb les persones

g) Animal abandonat: animal de companyia que no va acompanyat de cap persona ni/o duu cap identificació del seu origen o de la persona que n’és propietària.

h) Animal salvatge urbà: animal salvatge que cohabita el territori geogràfic amb les persones, referit al nucli urbà de ciutats i pobles, i que pertany a les espècies següents: colom roquer (Columba livia), gavià o gavina argentat (Larus cachinnans), estornell (Sturnus unicolor i S. vulgaris), espècies de fauna exòtica i altres que s’han de determinar per via reglamentària.

i) Nucli zoològic: agrupacions zoològiques per a l’exhibició d’animals, les instal·lacions per al manteniment d’animals, els establiments de venda i cria d’animals, els centres de recollida d’animals, el domicili dels particulars on es fan vendes o altres transaccions amb animals i els de característiques similars que es determinin per via reglamentària. En queden excloses les instal·lacions que allotgin animals que es crien per a la producció de carn, de pell o d’algun altre producte útil per a l’ésser humà i els animals de càrrega i els que treballen en l’agricultura. De la mateixa manera, queden inclosos tots aquells establiments que se esmenten a l’article 27 dela Llei1/1992 de 8 d’abril sobre protecció d’animals.

j) Instal·lació per al manteniment d’animals de companyia: establiment on es guarden els animals de companyia i se’n té cura com ara les residències, les escoles d’ensinistrament, les gosseres esportives i de caça i els centres d’importació d’animals.

k) Centre de cria d’animals: instal·lació que destina les cries a la venda o a la cessió posterior amb independència del nombre, ja sigui directament al públic en general, a establiments de venda o d’altres.

l) Associació de protecció i defensa dels animals: entitat sense afany de lucre legalment constituïda que té entre els seus objectius o finalitats emparar i protegir els animals.

m) L ajuntament corresponent, per si mateix o a través de societats protectores d’animals podrà comissar els animals de companyia si hi ha indicis de maltractament o tortura o presenten símptomes d’agressió física o desnutrició, o es troben en instal·lacions indegudes. Això implicarà una sanció econòmica corresponent a una falta greu segons es trobi l’animal.

Capítol II                 

Normes generals de protecció dels animals

Article 4

Obligacions de les persones propietàries i posseïdores d’animals

1. Les persones propietàries i posseïdores d’animals han de mantenir-los en bones condicions higienicosanitàries, de benestar i de seguretat, d’acord amb les característiques de cada espècie i no propiciar molèsties de cap mena al veïnat com els derivats dels sorolls i olors.

2. La persona posseïdora d’un animal ha de donar-li l’atenció veterinària bàsica per a garantir-ne la salut.

3. Les persones propietàries o posseïdores de gossos, gats i cavalls estan obligades a censar-los en els serveis municipals corresponents i a proveir-se de la targeta sanitària corresponent quan l’animal compleixi els tres mesos d’edat, així com el corresponent xip de identificació.

4. Els porters, guardes o encarregats de finques urbanes o rústiques hauran de facilitar a l’autoritat municipal que ho requereixi tots els antecedents i dades que coneguin respecte a l’existència de cans on presten els serveis. La tinença de gossos destinats a guardar ramats s’ajustarà, a més del que s’ha dictat al present apartat, al que disposila Conselleriad’Agricultura, Comerç i Indústria del Govern Balear.

5. Els gossos podran estar solts a les zones fixades per l’ajuntament. Als jardins públics que no tenguin una zona fixada, s’establirà un horari per aquest fi.

6. S’estableixen les condicions de allotjament que s’indiquen a continuació sense perjudici de les que poden determinar les autoritats competents per casos particulars i d’acord amb les especials característiques del lloc d’ubicació, de l’animal i la seva funcionalitat:

a) Els animals en general i els gossos en particular que hagin de romandre la major part del temps fora dels habitatges hauran de comptar amb un habitacle prou ample perquè puguin protegir-s’hi de les temperatures extremes. Així, l’allotjament tindrà les condicions ambientals d’espai, ventilació, humitat, temperatura, llum i aixopluc adequats; així com també tindrà assegurades les cures necessàries per evitar cap sofriment, per satisfer les seves necessitats vitals i garantir-li el benestar mitjançant el seu manteniment, incloent tota l’assistència sanitària. A tal efecte, també serà obligatori possibilitar l’exercici físic, deixant-los lliures al menys una hora lliure diària com a mínim.

 b) La subjecció d’aquests animals mitjançant cadena corredera sobre cable horitzontal haurà de tenir una longitud suficient que permeti a l’animal disposar d’un desplaçament mínim de5 metres. Les cadenes fixes només s’utilitzaran quan sigui impossible instal·lar la corredera i haurà de tenir una llargària mínima de tres metres. Sota cap condició l’animal portarà cap mena de collar de càstig ni de força que li produeixi patiment. En qualsevol cas, el lligam ha de permetre que l’animal tingui moviment lliure per aixoplugar-se.

c) Les cadenes de tipus fix han de portar un dispositiu que eviti la torsió o l’enrotllament i la conseqüent immobilització de l’animal.

d) Els animals potencialment perillosos, en llocs i espais públics, han de ser conduïts o controlats amb una cadena o corretja no extensible de menys de2 metres, amb un màxim de dos animals per persona.

e) Els animals d’un pes superior als25 kg. no poden tenir com habitacle espais inferiors al sis metres quadrats, sense perjudici del que les autoritats competents determinin per a casos excepcionals i/o per animals de pes inferior a25 kg., amb excepció dels que romanguin temporalment a les caneres insulars.

f) Als establiments de venda les gàbies i/o espais reduïts on s’exposin animals han de permetre el seu moviment per l’interior.

g) Resta expressament prohibit deixar en patis, terrasses, balcons o habitacions amb finestres obertes animals que amb els seus sons, cants, o crits puguin perjudicar els descans del veïnat o els ocasionin molèsties evidents. Els animals de companyia mai poden tenir com a allotjament habitual els celoberts o balcons.

 7 Els propietaris o posseïdors d’animals de companyia hauran d’assumir la responsabilitat d’assegurar-los l’accés permanent a l’aigua de beguda, una alimentació adequada i suficient, i les atencions higiènicosanitàries necessàries per mantenir-los en perfecte estat de salut. També, l’exercici diari d’almenys una hora formarà part integrant de les condicions d’hàbitat de l’animal. Incorreran en responsabilitat els que tenguin animals assedegats, manifestament desnodrits per causes no patològiques o bruts per l’abandonament o descurança  a que estan sotmesos.

8. Els plats o recipients en què serveixen aliment a gossos i gats han de ser d’ús exclusiu a aquest fi, s’hauran de fer net separadament del parament i utillatge de cuina destinat a l’alimentació humana, i no podran tenir bonys ni desperfectes que en dificulti la neteja.

9. La quantitat d’animals per habitatge tindrà com a límit la capacitat possible del mateix, així com les condicions higienicosanitàries, nutrició i espai vital suficient. També es tindrà en compte les possibles molèsties tals com sorolls i olors que aquest fet pogués suposar, aspectes que queden sota la responsabilitat del posseïdor. Per altra banda, la delimitació haurà de ser l’apropiada i suficient per contenir i mantenir els animals dins els límits de la propietat de l’immoble del posseïdor. A tal efecte, la col·locació de tanques, closes o palissades són obligatòries per part del posseïdor de l’animal i el cost de les mateixes recau a càrrec seu. En el cas que ambdós veïns siguin posseïdors d’animals les característiques dels quals exigeixin la col·locació dels mencionats sistemes de contenció, les despeses aniran a càrrec dels dos. La no col·locació d’aquets límits implicarà incórrer en una falta greu atesos el perill potencial i les molèsties que pot provocar la incursió d’animals a propietats alienes.

10. Els cans guardians hauran de tenir més de dos anys d’edat.

11. En els casos de declaració d’epizoòties els posseïdors dels gossos i gats hauran de complir les disposicions sanitàries preventives que dictin les autoritats competents. Anualment, s’hauran de vacunar gats i cans en les dates fixades a aquest efecte i es farà constar el compliment d’aquesta obligació en la seva targeta sanitària. No portar a terme aquestes actuacions implicarà una sanció lleu.

12. L’autoritat competent, conjuntament amb les associacions protectores portarà a terme un control demogràfic dels gats rodamóns mitjançant el control de natalitat. Per aquest motiu, es realitzaran dues campanyes anuals d’esterilització. Aquests gats estaran degudament marcats i formaran part d’un cens a tal efecte. Aquests animals es consideren com a protegits de cada municipi, de manera que qualsevol tipus de maltractament que puguin sofrir serà causa d’incorriment en una falta greu.

13. Els animals que hagin causat lesions a una persona o a un altre animal, així com els sospitosos de patir ràbia, hauran de ser sotmesos a control veterinari oficial durant catorze dies. El període d´observació tindrà lloc a les dependències de les caneres insulars destinades a les quarentes. Aquests espais de quarentes també tindran com a finalitat acollir a tots aquells animals malalts amb possibilitat de contagi.

14. Apetició del propietari i amb l’informe favorable del gos agressor, aquest seguiment es podrà fer a domicili de l’amo sempre que l’animal estigui degudament documentat i no hagi indicis clars de patir ràbia.

15. En cas que l’animal agressor sigui dels denominats abandonats o d’amo desconegut, les autoritats competents i els agredits hauran de col·laborar amb la canera. El procediment d’observació serà el mateix que en els casos anteriors.

16. Les despeses originades per la retenció i control d’animals hauran de ser abonades pels propietaris.

17. Quan s’interni un animal a la canera pel manament d’una autoritat competent, l’ordre d’ingrés haurà de precisar els temps d’observació a què hagi de ser sotmès, la causa, i qui abonarà les despeses originades. Excepte ordre contrària l’animal es considerarà abandonat si el propietari, malgrat el requeriment pertinent, no el recull.

18. Les persones que ocultin casos de ràbia en el animals o deixin en llibertat els que la pateixin incorreran en una falta greu i passaran a disposició de les autoritats judicials corresponents. Els propietaris o posseïdors dels animals que hagin causat una lesió estan obligats a facilitar les dades corresponents a l’animal agressor, tant a la persona agredida com a les autoritats que ho sol·licitin. Els gossos sospitosos de tenir ràbia i els que quan morin hagin tingut aquesta malaltia, hauran de ser conduïts als serveis veterinaris de la localitat pel seu control i anàlisi. Sempre que sigui possible, i especialment en cas d’agressió o mossegada dels gossos la vida de l’animal haurà de ser respectada per facilitar la seva diagnosi, i només es justificarà el seu sacrifici quan hagi un perill real i imminent.

19. Les persones ferides per un animal hauran d’informar immediatament del fet al laboratori municipal perquè puguin ser sotmesos a tractament si així ho aconsella el resultat de l’observació de l’animal.

20. Es consideren incorporades a aquestes ordenances totes les disposicions de protecció i de bon tracte als animals, dictades o que es dictin, de reglamentació del proteccionisme i conservacionisme. De conformitat ambla Llei50/1999, de 23 de desembre sobre la tinença de gossos considerats potencialment perillosos, s’entenen com a gossos potencialment perillosos una o més de les circumstàncies següents:

21. Seran considerats com a animals potencialment perillosos aquells que compleixin al menys dues de les especificacions següents:

a. Gossos que han tingut episodis d’agressivitat amb persones o altres gossos sense justificació aparent.

b. Gossos que han estat ensinistrats per a l’atac o la defensa i hagin tingut algun episodi d’agressivitat injustificat.

c. Gossos que pertanyen a les races i als encreuaments especificats en la normativa vigent i estan dins algun dels apartats anteriors.

d. Resten exclosos d’aquesta denominació, condicionats a la seva normativa específica, els animals salvatges de la fauna autòctona i no autòctona.

22. Els propietaris de gossos considerats potencialment perillosos hauran de disposar de la corresponent llicència  administrativa, que es regirà per reial decret 287/2002, de 22 de Març, que desenvolupa la llei de 50/1999, de 23 de Desembre, sobre el règim jurídic de la tinença d’animals potencialment perillosos o norma que la subsisteixi.

23. La tinença d’animals de companyia restarà condicionada, amb la prèvia autorització administrativa i de conformitat amb el que s’estableixi reglamentàriament, a les característiques de l’habitatge i de la zona, sempre i quan no s’hagi de catalogar com activitat econòmica tipificada pel seu nombre.

24. La tinença en domicilis particulars d’altres animals no qualificats de companyia i la d’animals salvatges restarà condicionada, en tot el terme municipal, a l’autorització expressa de l’ajuntament, que amb coordinació amb les associacions protectores existents determinaran les obligacions dels propietari de l’animal no considerat de companyia. Es farà referència a les condicions higiènicosanitàries i l’absència de molèsties i perillositat al veïnat per part de l’animal.

25. La tinença d’aus de corral, conills, coloms i altres animals anàlegs en domicilis particulars, tant en terrasses com en patis o coberts, queda condicionada al fet que les circumstàncies de l’allotjament i l’adequació de les instal·lacions ho permetin, tant en l’aspecte higienicosanitari com per la inexistència d’incomoditats o perills per al veïnat o altres persones. Amb caràcter general i sempre que es compleixi les normes vigents, és limita la tinença d’aquestes tipus d’animals a 20 individus per habitatge, l’ampliació numèrica dels quals serà possible mitjançant autorització de l’ajuntament corresponent.

26. Els posseïdors d’animals de companyia que no vulguin continuar posseint-los, hauran de lliurar-los al Centre Sanitari Municipal, o centre supramunicipal o concertat, o a qualsevol de les entitats dedicades a la protecció d’animals, legalment reconegudes, que accepti, voluntàriament al seu lliurament. En ambdós casos, i quan es tracti d’espècies canines, s’acompanyaran els documents acreditatius de la seva inscripció al Cens Caní Municipal i tarja sanitària corresponent, es escau. Així mateix, hauran de manifestar expressament si la voluntat de l’abandonament té per objecte algunes de les circumstàncies següents:

a) Abandonament definitiu: s’entén com a tal la incondicional deixada de la seva propietat i possessió.

b) Abandonament condicional: s’entén com a tal la voluntat de renunciar, senzillament, a la seva propietat i possessió sempre que l’animal sigui objecte d’adopció per un tercer interessat i, sinó, recobrar la plenitud de dret sobre aquest. En aquest cas el termini de permanència no podrà excedir els quinze dies, durant el qual s’oferirà l’adopció. En acabar el termini esmentat sense haver operat cap adopció el dipositant, al termini de quaranta-vuit hores, haurà d’optar entre recobrar la possessió de l’animal o el seu abandonament definitiu.

Queda prohibit l’abandonament de qualsevol animal de companyia a les vies i espais lliures públics, zones rurals, etc. Tal fet esta tipificat com una falta greu.

Article 5       

Animals potencialment perillosos i de perillositat constatada.

1.Es consideren com:

a)   Animals potencialment perillosos: els definits a l’article 4, punt 22 d’aquesta ordenança.

b)   Animals de perillositat constatada: aquells animals que les autoritats competents així ho decideixin, ateses les circumstàncies concurrents que cada cas recomani de manera individualitzada per haver mossegat, causat lesions a persones o animals en el transcurs d’un any. Aquest dictamen serà determinat concretament per l’opinió experta de tres veterinaris, així com els experts en comportament animal i el vistiplau de les associacions protectores que intervinguin. Per arribar a aquest dictamen, primerament s’haurà de descartar qualsevol causa patològica que alteri el seu comportament. Una vegada constatada la seva perillositat, s’estudiarà si la causa es generada per la seva experiència amb el posseïdor de l’animal que pugui justificar una actuació cruel o negligent pel que fa la seva educació. En tal cas es procedirà al comís de l’animal.

2. Els animals que pertanyen a les Forces Armades i cossos de seguretat de l’Estat, Cossos dela Policia Local, així com els pertanyents a empreses de seguretat amb autorització oficial, no s’inclouran en aquesta en les classificacions anteriors i, per tant, no estan sotmesos als requeriments especials.

3. Els propietaris o posseïdors d’animals potencialment perillosos hauran de complir rigorosament les prescripcions de seguretat de la present ordenança, tant en el seu allotjament com per circular per les vies públiques.

4. Els propietaris o posseïdors d’animals potencialment perillosos i/o de vigilància han de tenir-los de manera que els vianants no prenguin cap mal. L’ús del morrió només serà obligatori únicament en el cas de que l’animal potencialment perillós sigui també de perillositat constatada. Així, els propietaris o posseïdors han de tenir controlats els animals potencialment perillosos de tal manera que no puguin abandonar el recinte i atacar qui circuli per la via pública per la qual cosa hauran de complir els següents requisits:

a)   S’haurà de col·locar un rètol en un lloc visible que adverteixi del perill existent atesa la presència d’un gos potencialment perillós al recinte, així com també en el cas de la presència d’un gos de vigilància.

b)   Les parets i les tanques hauran de ser suficientment altes i consistents i han d’estar ben fixades per tal de suportar el pes de l’animal.

c)   Les portes de les instal·lacions han de ser tant resistents i efectives com la resta del perímetre i dissenyades a fi d’evitar que els animals puguin desencaixar-les o obrir ells mateixos els mecanismes de seguretat. També, en el cas de que hi hagi suficient espai per a que el gos pugui passar el morró i mossegar, hauran d’instal·lar-se malles metàl·liques a les portes.

d)   En cas de sostracció o pèrdua de l’animal el titular haurà de comunicar-ho a ala Policia Locali al responsable del Registre Municipal d´Animals potencialment perillosos en un termini màxim de 48 hores.

e)   Els posseïdors d’animals de perillositat constatada hauran de complir els especials requeriments de seguretat que se’ls imposin.

f)    Els posseïdor d’animals potencialment perillosos i animals de perillositat constatada hauran de portar sempre la documentació de l’animal amb la corresponen certificació on s’especificarà aspectes com l’obligatorietat del morrió i altres característiques escaients. Aquesta documentació s’haurà de presentar de forma obligatòria en cas de demanda o control policial tant rutinari com excepcional.

g)   Els posseïdors o propietaris d’animals potencialment perillosos o de perillositat constatada hauran d’acreditar la formalització d’una assegurança de responsabilitat civil per danys a tercers amb una cobertura no inferior a 300.000 euros.

 

Article 6

Prohibicions

Resten prohibides les següents actuacions respecte als animals:

1. Maltractar-los, agredir-los físicament o sotmetre’ls a qualsevol pràctica que els produeixi sofriments o danys físics o psicològics.

2. Subministrar-los substàncies que puguin causar alteracions de la salut o del comportament, excepte en els casos emparats per la normativa vigent o per prescripció veterinària.

3. Abandonar-los.

4. Mantenir-los en instal·lacions indegudes des del punt de vista higienicosanitari, de benestar i de seguretat de l’animal.

5. Practicar-los mutilacions, extirpar-los ungles, cordes vocals o altres parts o òrgans, llevat de les intervencions fetes amb assistència veterinària en cas de necessitat terapèutica per a garantir-ne la salut o per a limitar-ne o anul·lar-ne la capacitat reproductora. Per motius científics o de maneig, es podran fer aquestes intervencions amb l’obtenció prèvia de l’autorització de l’autoritat competent.

6. No facilitar-los l’alimentació suficient.

7. Fer-ne entrega com a premi, recompensa, gratificació o regal de compensació per altres adquisicions de naturalesa diferent a la transacció onerosa d’animals.

8. Vendre’ls a les persones menors de divuit anys i a les persones incapacitades sense l’autorització dels qui en tenen la potestat o la custòdia.

9. Comerciar-hi fora dels certàmens o d’altres concentracions d’animals vius i establiments de venda i cria autoritzats, llevat de les transaccions entre les persones particulars quan es limitin a llurs animals de companyia, no tinguin afany de lucre i es garanteixi el benestar de l’animal.

10. Exhibir-los de forma ambulant com a reclam, inclosos en aquest apartat els exhibits a circs.

11. Sotmetre’ls a treballs inadequats pel que fa a les característiques dels animals i a les condicions higienicosanitàries.

12. Mantenir-los lligats durant la major part del dia o limitar-los de forma duradora el seu moviment necessari. Queden prohibides les traves.

13. Mantenir-los en locals públics o privats en condicions de qualitat ambiental, lluminositat, soroll, fums i similars que els puguin afectar tant físicament com psicològicament.

14. Matar-los per joc o perversitat ,o torturar-los, per no poder atendre’ls.

15. Copejar als animals amb vares o altres objectes durs, així com l’ús de vares elèctriques, teledispositius, corretges i semblants.

16. Portar animals vius suspesos per les potes.

17. L’ús de serreta per als animals destinats a treballs de càrrega o de tracció que haurà de substituir-se per una forta tira de cuir. Com a excepció, en aquells casos en què les caracterísitiques de l’animals aconsellin l’ús de serreta, aquesta haurà de ser folrada amb material suau i bla.

18. Portar animals fermats a vehicles en marxa.

19. El transport de mercaderies a llom de l’animal per l’interior de la població.

20. L’abandonament d’animals en habitatges tancats o desallotjats, a la via pública, en solars, jardins.

21. Causar-los la mort per no poder assistir a l’animal.                 

22. No es consideren infraccions per maltractament aquelles accions d’autodefensa proporcionada que es causin a un animal en cas que aquest ataqués qualsevol persona. No està contemplat agredir a un animal com a mesura dissuasòria o preventiva. En aquest cas es contemplarà com una infracció greu o molt greu.

23. Vendre’ls a laboratoris o clíniques, sense control de l´Administració.

24. En tot el terme municipal, la caça, la captura i la pesca d’animals, excepte en les activitats esportives amb autorització administrativa prèvia.

25. Realitzar actes públics o privats de baralles d’animals o paròdies en els quals se’ls mati, fereixi o hostilitzi, torturi o ridiculitzi o siguin objecte de rituals religiosos del caire que sigui. Es considerà falta molt greu no respectar aquesta prohibició.

26. No evitar el risc sanitari, perill o molèsties al veïnat, a d’altres persones o al mateix animal constituirà una falta lleu, greu o molt greu segons la magnitud de l’acte.

27. Es prohibeix mantenir els animals de companyia en un lloc sense ventilació, sense llum o en condicions climàtiques extremes. La retirada d’excrements i de les orines s’ha de fer de forma regular i s’han de mantenir els allotjaments nets, desinfectats, desratitzats i desinsectats convenientment.

28. Es prohibeix mantenir permanentment tancants els animals que s’allotgin de forma habitual dins un habitatge, els quals han de poder sortir a l’exterior al menys dos cops al dia.

29. Queda prohibida la tinença d’animals ferotges i salvatges en captivitat a habitatges i qualsevol altre local que no tengui les degudes condicions de seguretat acreditades prèvia i fefaentment pels serveis tècnics municipals competents, i autoritzada expressament per la batllia.

Article 7

Prohibició de baralles d’animals i altres activitats

1. Es prohibeix l’ús d’animals en baralles i en espectacles o altres activitats, si aquests els poden ocasionar sofriment o poden ésser objecte de burles o tractaments antinaturals, o bé si poden ferir la sensibilitat de les persones que els contemplen, com ara els següents:

a) Baralles de gossos.

b) Baralles de galls.

c) Matances públiques d’animals.

d) Atraccions firals de cavallets en què s’utilitzen animals.

e) Tir al colom i altres pràctiques assimilables.

f) Atraccions tals com els replecs d’ases on els animals són objecte de tractes vexatoris.

2. Resten excloses d’aquestes prohibicions:

a) La festa dels braus en les localitats on, en la data d’entrada en vigor dela Llei3/1988, del 4 de març, de protecció dels animals, hi haguessin places construïdes per a celebrar-la, a les quals s’ha de prohibir l’accés a les persones menors de catorze anys.

b) Les festes amb bous sense mort de l’animal (correbous) en les dates i les localitats on tradicionalment se celebren. En aquests casos, és prohibit inferir danys als animals.

c) Les festes pròpies de poble on intervenen genet i cavaller,  el cavaller ha de tenir un pes apropiat que mai serà superior al que pugui aguantar l’animal segons l’activitat a que es destini.

3. Es prohibeix matar i maltractar els animals emprats en produccions cinematogràfiques, televisives, artístiques o publicitàries, o causar-los danys o estrès, de manera que el dret a la producció i la creació artístiques, quan es desenvolupi dins un espectacle, queda subjecte a normes de policia d’espectacles, com poden ésser l’autorització administrativa prèvia. La difusió audiovisual d’aquest tipus de produccions queda restringida a horaris en què no puguin ésser observats per menors i ferir-los la sensibilitat.

4. Queda prohibida la circulació per les vies públiques d’aquells gossos que no vagin conduïts amb cadena, corretja o cordó resistent. Hauran d’anar proveïts de morrió quan el temperament de l’animal ho aconselli, i sota la responsabilitat de l’amo. Al collar, que portaran obligatòriament, hi haurà de figurar la placa sanitària canina.

5. Les personen que portin gossos o altres animals hauran d’impedir que aquests dipositin les defecacions a les voravies, als passeigs, als jardins i, en general, a qualsevol lloc destinat al trànsit de vianants. Perquè evacuïn aquestes defecacions i, mentre no es disposi d’una altra possibilitat, hauran de dur-los a la calçada, al costat de la vorera i al més a prop del clavegueró o clavegueram, a les pasteres (quadrons dels arbres) i les zones de terres no destinades al pas de vianants, o a zones destinades a aquest fi, si n’hi ha.

6. Queda prohibit deixar les deposicions fecals dels cans a les vies públiques ; els propietaris dels animals són responsables de l’eliminació d’aquestes deposicions. En el cas que s’infringeixi aquesta norma, els agents de l’autoritat podran requerir el propietari o a la persona que porti el gos perquè retiri les deposicions de l’animal. Si no fossin ateses en el seu requeriment, podran imposar la sanció pertinent. Les deposicions recollides s’hauran d’introduir de forma higiènicament acceptable en bosses de fems domiciliàries o en qualsevol cas en bosses de plàstic en els llocs que l’autoritat competent destini expressament a tal efecte.

7. Queda prohibit dipositar les bosses de deposicions a les boques de clavegueram.

8. Queda expressament prohibida l’entrada de gossos, gats o qualsevol mena d’animal a tota classe de locals destinats a la fabricació, venda, emmagatzematge, transport o manipulació d’aliments, excepte en el cas de gossos de pigall i els animals declarats d’utilitat pública o propietat d’entitats públiques. Les persones propietàries d’hotels, pensions, bars, restaurants, cafeteries o similars podran prohibir, al seu criteri, l’entrada i permanència d’animals, perquè açò es pugui dur a terme, caldrà que el gos o gat o altre animal porti al collar la xapa numerada de matrícula; i el morrió corresponent, quan escaigui, i vagin subjectes amb una corretja o cadena.

9. Queda prohibida l’entrada de gossos i gats a les platges durant la temporada de bany entre les11 a.m. i les 5 p.m. entre els mesos de Juliol i Setembre, ambdós inclosos.

10. Queda prohibit, com estableixla Llei1/ 1992, de 8 d’abril, de protecció d’animals, la tinença d’animals d’espècies protegides amb les particularitats establertes a la normativa vigent.

Retenir[J1]  animals com domèstics els que pertanyen a espècies protegides o en risc d’extinció ni d’aquells que no puguin adaptar-se a la captivitat, bé per les seves condicions naturals, bé per representar un perill per a la salut i la seguretat de les persones o d’altres animals que hi convisquin. No receptar aquesta prohibició implicarà la sanció econòmica corresponent. Únicament queda fora d’aquesta directriu la retenció d’animals protegits en concepte de guarda i custòdia i sota supervisió de les autoritats competents. Aquest tindrà com objectiu la posterior introducció de l’animal al seu hàbitat.

11. Queda prohibida l’entrada, venda i tinença d’animals exòtics que siguin considerats salvatges i/o exòtics, especialment pel que fa a aquelles espècies que son verinoses la proliferació de les quals pogués alterar l’ecosistema existent o suposar una plaga en perjudici al conjunt de la població. Dins aquesta denominació queden inclosos: els caimans, cocodrils, serps verinoses, peixos i artròpodes pels perill potencial que representen. Tampoc serà permesa la tinença d’animals d’agressivitat manifesta o que puguin provocar enverinaments per la seva mossegada o picada.

        Els animals de fauna no autòctona considerats exòtics, permesos pels tractats internacionals ratificats per l´Estat espanyol, normativa europea o autonòmica, que actualment viuen al municipi o comunitat, hauran d’acreditar-ne la seva existència i procedència legal amb la documentació pertinent. En cas de cria, es portarà a terme el mateix procediment i un cens de tots els animals existents d’aquesta categoria.

12. No disposar de les autoritzacions pertinents, la inobservança dels requeriments o d’incompliment de les obligacions i prescripcions contingudes ens els apartats anteriors podrà ser raó suficient per emprendre les següents mesures provisionals de limitació de la tinença:

a. Comissionar temporalment l’animal fins que els propietaris o encarregats dels animals resolguin el problema o compleixin els requeriments i condicions que se’ls imposin.

b. Comissar definitivament l’animal, la totalitat dels animals o part d’ells i procedir a la seva donació en adopció.

c. Aplicar les sancions pertinents segons la falta si es lleu, greu o molt greu.

Article 8

Certàmens

En els certàmens, les activitats esportives amb participació d’animals i altres concentracions d’animals vius s’ha de complir la normativa vigent, en especial la relativa a condicions higienicosanitàries, de protecció i de seguretat dels animals així com tot el que faci referència l’article 25 dela Llei1/1992 de 8 d’abril, de protecció d’animals que viuen en el entorn humà.

Article 9

Transport i manteniment temporal d’animals en vehicles particulars.

1. Els animals han de disposar d’un espai suficient que permeti com a mínim que aquests puguin aixecar-se i jeure si se’ls trasllada d’un lloc a l’altre. Els mitjans de transport o els embalatges han d’ésser concebuts per a protegir els animals de la intempèrie i de les diferències climàtiques fortes. En aquest sentit es donarà especial atenció als aeroports i ports.

2. Està prohibit mantenir els animals en vehicles estacionats sense adoptar les mesures necessàries perquè a l’interior del vehicle no es puguin assolir temperatures que puguin provocar-los alteracions i facilitant en tot moment la ventilació. En cap cas pot ser el lloc que els albergui de forma habitual.

3. Durant els mesos d’estiu, els vehicles que alberguin algun animal en el seu interior s’han d’estacionar en una zona d’ombra i facilitar-los en tot moment ombra i ventilació.

4. Estar prohibit tancar els animals als maleters dels cotxes i als remolcs estacionats llevat que s’adeqüi un sistema apropiat que garanteixi un aireig eficaç i que, alhora, eviti una possible intoxicació dels gasos expulsats pel mateix cotxe. De tal manera, el remolc o maleter haurà d’estar especialment habilitat per a tal ús.

5. Els animals han d’abeurar-se durant el transport i han de rebre una alimentació apropiada a intervals convenients segons el que s’estableixi per via reglamentària

6.  En la càrrega i la descàrrega dels animals s’ha d’utilitzar un equip adequat per a evitar-los danys o sofriments.

7. Si es comprovés per l’autoritat competent l’incompliment de les normes anteriors d’aquest article, s’adoptaran les mesures escaients per evitar el patiment o la mort dels animals afectats, en forma que procedeixi en cada cas, així com la corresponent sanció per falta greu.

Article 10   

Animals a la via pública

1. Ales vies públiques els animals hauran d’anar proveïts de corretja o cadena i collar o d’un altre mitjà de subjecció escaient d’acord amb l’espècie o raça i especificacions en funció de cada cas que es posa de manifest en la present ordenança, també haurà de portar  la identificació pròpia de cada animal que permeti la localització del titular.

2. Lajuntament podrà determinar espais i horaris en els quals es podran deixar els animals sense cadena i sota la supervisió i responsabilitat el posseïdor o propietari, evitant en tot cas molèsties a les persones i a altres animals que comparteixin l’espai. Aquest espais hauran d’estar adequats per aquesta activitat, amb les senyalitzacions pertinents, papereres i llocs on recollir bosses destinades a recollir i retirar excrements. Els posseïdors estan obligats a recollir les deposicions fecals dels seus animals.

3. Els propietaris dels animals queden obligats a respectar les indicacions contingudes als rètols informatius col·locats al municipi, especialment quan es tracti dels requeriments d’ús de zones públiques destinades a l’esbarjo dels animals.

4. Es prohibeixen la presència d’animals a les àrees i zones de joc infantil, que estaran degudament delimitades i s’evitarà tota molèstia, i les deposicions fecals i miccions, l’incompliment de les quals implicarà falta lleu amb la corresponent sanció.

5. Amb l’objecte de prevenir la proliferació i increment de colònies no controlades al municipi, es prohibeix donar aliments als animals a les vies públiques o espais públics destinats a l’ús general de les persones. L ajuntament, proveirà de menjadores i bevedores a llocs estratègics on únicament es podrà posar pinso i agua. L’abastiment d’aliment serà gestionat per les associacions protectores i l’ajuntament i només les persones autoritzades podran dur a terme aquesta activitat amb l’autorització corresponent expedida per l’ajuntament i/o les associacions protectores d’animals.

6. Es prohibeix rentar animals a les fonts públiques.

7. Els posseïdors o propietaris d’animals han d’adoptar mesures per no embrutar amb les deposicions fecals les vies o espais públics i evitar les miccions a les façanes d’edificis i en el mobiliari urbà.

8. Els posseïdors o propietaris d’animals estan obligats a recollir i retirar els excrements dels animals immediatament i de forma convenient, netejant, si fos necessari, la part de via, espai públic o mobiliari que hagués resultat afectat.

9.Les deposicions fecals recollides s’han de dipositar de forma higiènicament correcta dintre d’embolcalls impermeables i llençar-les als contenidors d’escombreries o en els recipients destinats a tal efecte.

10. En el cas de que s’incompleixi aquesta norma, els agents de l’autoritat municipal podran requerir al propietari o la persona que condueixi a l’animal, perquè procedeixi a retirar les deposicions, sense perjudici de la imposició de la sanció corresponent.

Article 11

Control de poblacions d’animals

1. Es poden fer controls específics de poblacions d’animals considerats perjudicials o nocius, sempre que no es tracti d’exemplars d’espècies protegides. Les pràctiques destinades a la protecció de les collites no han d’implicar en cap cas la destrucció en massa d’animals sinó un control de natalitat o recol·locament d’animals a espais destinats a aquesta finalitat.

2. Es prohibeix l’ús de coles o substàncies enganxoses com a mètode per a controlar animals vertebrats, excepte l’ús del vesc.

Article 12

Filmació d’escenes fictícies de crueltat

La filmació, en l’àmbit territorial de Menorca, per al cinema, la televisió o altres mitjans de difusió, que reprodueixi escenes fictícies de crueltat, maltractament o sofriment d’animals requereix l’autorització prèvia de l’administració competent, a fi de garantir que el dany sigui simulat i els productes i els mitjans utilitzats no provoquin cap perjudici a l’animal. El mitjà de difusió ha de fer constar que les situacions són fictícies i fer-hi constar el número d’autorització.

Article 13   

Sacrifici i esterilització d’animals

1. Es prohibeix el sacrifici de gossos i gats a les instal·lacions per al manteniment d’animals de companyia, i als nuclis zoològics en general, excepte per motius humanitaris i sanitaris com malalties terminals, contagi o minusvalideses greus.

2. El sacrifici d’animals s’ha de realitzar, en la mesura que sigui tècnicament possible, de manera instantània, indolora i amb atordiment previ de l’animal, d’acord amb les condicions i els mètodes que s’estableixin per via reglamentària.

3. El sacrifici i l’esterilització dels animals de companyia sempre han de realitzar-se sota control veterinari.

Article 14           

Responsabilitat de les persones posseïdores d’animals

1. La persona posseïdora d’un animal, sens perjudici de la responsabilitat subsidiària de la persona propietària, és responsable dels danys, els perjudicis i les molèsties que aquest ocasioni a les persones, a altres animals, objectes, vies i espais públics i al medi natural en general, d’acord amb el que estableix la legislació civil aplicable.

2. La persona posseïdora d’animals salvatges o d’animals de companyia exòtics la tinença dels quals és permesa i que, per llurs característiques, puguin causar danys a les persones, altres animals, objectes, vies i espais públics o al medi natural, ha de mantenir-los en captivitat de manera que es garanteixin les mesures de seguretat necessàries. Així mateix, no pot exhibir-los ni passejar-los per les vies i els espais públics i ha de tenir subscrita una pòlissa d’assegurança de responsabilitat civil.

3. La persona posseïdora d’animals està obligada a evitar-ne la fugida, tant dels exemplars com de les seves cries.

4. Les persones que, en virtut d’una autorització excepcional del Departament de Medi Ambient, puguin capturar d’exemplars pertanyents a una espècie de fauna autòctona de la natura i se-ne posseïdores, ho són en condició de dipositàries. Aquests animals poden ésser tant confiscats com recuperats pel Departament de Medi Ambient i, si escau, alliberats, sense que la persona posseïdora no pugui reclamar cap mena de dret o d’indemnització. En cap cas aquests exemplars poden ésser objecte de transacció.

5. En cas que els propietaris o responsables dels animals incompleixin les obligacions establertes a la normativa vigent o en aquesta ordenança, i especialment quan hi hagi risc per a la seguretat o la salut de les persones, o generin molèsties al veïnat per sorolls, olors, agressivitat, males condicions higièniques o altres circumstàncies, l’administració municipal podrà requerir al propietari o encarregats dels animals perquè solucionin el problema. En cas de que no ho facin l’administració municipal, seguint les pautes assenyalades per la legislació vigent, podrà comissar l’animal i disposar-ne el trasllat a un establiment adequat a càrrec del propietari i podrà adoptar qualsevol altre mesura addicional que consideri necessària sense perjudici de l’expedient sancionador que s’inclogui a tal efecte.

6. Els propietaris o posseïdors d’animals, en cas de denúncia, hauran de facilitar l’accés als serveis sanitaris municipals per realitzar la inspecció i comprovar el compliment de les disposicions d’aquesta ordenança.

Capítol 2              

De la possessió d’animals

Normes generals

Article 15

Tractaments sanitaris i de comportament

1. Les administracions competents poden ordenar, per raons de sanitat animal o de salut pública, la vacunació o el tractament obligatori de malalties dels animals.

2. Els veterinaris que portin a terme vacunacions i tractaments de caràcter obligatori han de dur un arxiu amb la fitxa clínica dels animals atesos a disposició de les administracions que el requereixin per a portar a terme actuacions dins el seu àmbit competencial.

3. Els posseïdors o propietaris, estan obligats a proporcionar les cures necessàries , tan pel que fa a tractaments de malalties  com a guariments, així com aplicar-los les mesures sanitàries preventives i controls sanitaris que l’autoritat competent dictamini.

4. L’autoritat competent, per qualsevol de les formes de gestió admeses en la legislació vigent, durà a terme la corresponent planificació i execució de programes i  d’aplicació de les mesures preventives i controls sanitaris de compliment obligatori. En aquest casos, i en la mesura que sigui possible, es prioritzarà la col·laboració dels veterinaris que duguin a terme la seva activitat i estiguin donats d’alta al Municipi.

5. En cas de malaltia contagiosa que afecti un gran  nombre d’animals, els propietaris dels animals compliran les disposicions preventives sanitàries que disposi l’autoritat competent, que sempre hauran d’estar en consonància amb les associacions protectores d’animals i, al menys, tres informes veterinaris independentment de les mesures zoosanitàries individuals si així s’escau. El sacrifici serà una mesura que només es prendrà en el cas de que la malaltia contagiosa representi un risc real per a la salut humana i no existeixi tractament de contenció i supressió.

6. Qualsevol veterinari radicat al Municipi, està obligat a comunicar a les autoritats competents tota malaltia inclosa a les considerades de declaració obligatòria, perquè es puguin portar a terme les actuacions pertinents.

Article 16

Registre censal

1. Les persones posseïdores de gossos  han de censar-los a l’ajuntament del municipi de residència habitual dels animals dins el termini màxim de trenta dies, comptat a partir de la data de naixement o de l’adquisició de l’animal o del canvi de residència. Prèviament a la inscripció en el cens, cal haver dut a terme la identificació indeleble de l’animal.

2. Els ajuntaments han de disposar d’un registre censal de gossos i gats als efectes del que estableix l’apartat 1, en el qual han de constar les dades d’identificació veterinària de l’animal, les dades de la persona posseïdora i altres dades que s’estableixin per via reglamentària. El cens haurà de constar, com a mínim de les següents dades:

a) espècie que pertany l’animal.

b) raça.

c) sexe.

d) ressenya (clapa, signes particulars, tatuatges, identificació electrònica, etc)

e) any de naixement.

f) nom, domicili, DNI del propietari.

g) tractaments antiparàsits.

h) altres tractaments.

Els cens constituirà la base per a la formalització de les seves liquidacions de l’arbitri sobre tinença i circulació d’animals i, en conseqüència, les altes i les baixes i modificacions que s’estableixin respecte el cens es consideraran simultàniament aplicables.

3. Les persones propietàries o posseïdores de gossos estan obligades a notificar a l’ajuntament en el qual estigui censat l’animal, en el termini d’un mes, qualsevol modificació de les dades que figurin en el cens, inclosa la mort de l’animal.

4. El Departament de Medi Ambient de l ajuntament, de manera directa o mitjançant encàrrec de gestió, portarà un Registre General d’Animals de Companyia, en el qual s’han de recollir les dades del gossos i els gats registrats a Menorca procedents dels censos dels ajuntaments, veterinaris, associacions..

5. Els gossos i els gats han de portar de manera permanent pels espais o les vies públiques una placa identificativa o qualsevol altre mitjà adaptat al collar de l’animal en què han de constar el nom de l’animal i les dades de la persona que en sigui posseïdora.

Article 17  

Identificació

1. Els gossos i els gats han d’ésser identificats mitjançant:

a) Una identificació electrònica amb la implantació d’un microxip homologat.

b) Altres sistemes que es puguin establir per via reglamentària.

2. La persona o l’entitat responsable de la identificació de l’animal han de lliurar a la persona posseïdora de l’animal un document acreditatiu en què constin les dades de la identificació.

3. La identificació dels gossos i gats constitueix un requisit previ i obligatori per a fer qualsevol transacció de l’animal, i ha de constar en qualsevol cas del document que hi faci referència.

4. S’ha d’establir per reglament la necessitat d’identificar obligatòriament altres espècies d’animals per raó de llur protecció o per raons de seguretat de les persones o béns.

Capítol 3   

Abandonament i pèrdua d’animals de companyia i centres de recollida

Article 18

Recollida d’animals

1. Correspon als ajuntaments de recollir i controlar els animals de companyia abandonats, perduts o ensalvatgits i de controlar els animals salvatges urbans.

2. Els ajuntaments poden delegar la responsabilitat a què fa referència l’apartat1 aadministracions o entitats locals supramunicipals o paramunicipals, sempre sota el principi de la millora en l’eficiència del servei i sota l’aplicació dels preceptes d’aquesta ordenança.

3. Els ajuntaments han de disposar d’instal·lacions de recollida d’animals abandonats o perduts adequades i amb capacitat suficient per al municipi o convenir la realització d’aquest servei amb entitats supramunicipals o paramunicipals o amb altres municipis.

4. En la prestació del servei de recollida d’animals abandonats o perduts, els ajuntaments o les entitats públiques supramunicipals o paramunicipals, sens perjudici de llur responsabilitat en el compliment de la normativa aplicable, preferentment amb associacions de protecció i defensa dels animals legalment constituïdes o amb empreses especialitzades de control i recollida d’animals de companyia.

5. El personal que treballi en els centres de recollida d’animals de companyia que acompleixin tasques de recollida o manipulació d’aquests animals ha d’haver fet un curs de cuidador o cuidadora d’animals, les característiques i el contingut del qual han d’ésser establerts per reglament. També rebrà controls periòdic a nivell psicològic per avaluar el seu estat psicològic i determinar la seva aptitud.

6. L’ajuntament ha de confiscar els animals de companyia si hi haguessin indicis que se’ls maltracta o tortura, si presentessin símptomes d’agressions físiques, desnutrició, atenció veterinària deficient o si es trobessin en instal·lacions indegudes. A tal efecte, les entitats paramunicipals com  les associacions protectores podran elaborar informes i denúncies, així com determinar el comís i retirada del animal.

Article 19

Recuperació d’animals

1. L’ajuntament o, si escau, l’entitat supramunicipal corresponent s’han de fer càrrec dels animals abandonats o perduts fins que siguin recuperats, cedits segons el que estableix l’article 11.1.

2. El termini per a recuperar un animal sense identificació és de 30 dies. L’animal s’ha de lliurar amb la identificació corresponent i amb el pagament previ de totes les despeses originades.

3. Si l’animal porta identificació, s’ha d’avisar el propietari, el qual té un termini de deu dies per a recuperar-lo i abonar prèviament totes les despeses originades. Un cop transcorregut aquest termini, si la persona propietària no ha recollit l’animal, se li ha de donar un nou avís i reobrir un altre termini de deu dies a partir del qual, si transcorre sense demanda pel propietari, l’animal podrà ser cedit, acollit temporalment o adoptat.

Article 20             

Acolliment d’animals

1. Els centres de recollida d’animals abandonats o perduts han d’atendre les peticions d’acolliment d’animals, les quals s’han de formular per escrit.

2. L’acolliment dels animals  s’ha d’ajustar als requeriments següents:

a) Els animals han d’ésser identificats prèviament a l’acolliment.

b) Els animals han d’ésser desparasitats, vacunats i esterilitzats si han assolit l’edat adulta, per tal de garantir unes condicions sanitàries correctes.

c) Cal lliurar un document on constin les característiques i les necessitats higienicosanitàries, etològiques i de benestar de l’animal.

d) Cada centre ha de dur el llibre de registre esmentat en l’apartat 23.b amb les dades de cadascun dels animals que hi ingressen, de les circumstàncies de captura, troballa o lliurament, de la persona que n’ha estat propietària, si fos coneguda, i també de les dades de l’animal. L’especificació de les dades que han de constar en el Registre s’ha d’establir per via reglamentària.

3. Les instal·lacions de recollida d’animals abandonats, que han de controlar els ajuntaments/Consell tant a llurs propis centres com als centres de recollida concertats, han de disposar de les corresponents mesures de seguretat, amb la finalitat de garantir la integritat física i psíquica dels animals, evitar-ne la fugida i limitar el nombre d’animals que convisquin en grups per tal d’evitar baralles i la propagació de malalties infectocontagioses. S’han d’establir per reglament els requisits que aquestes instal·lacions han de complir per tal de donar compliment al que estableix aquesta ordenança.

Article 21  

Captura de gossos i gats ensalvatgits

1. Correspon als ajuntaments la captura en viu de gossos i gats ensalvatgits per mètodes d’immobilització a distància  i sempre causant el dany mínim.

2. En els casos en què la captura per immobilització no sigui possible, el Departament de Medi Ambient ha d’autoritzar excepcionalment l’ús dards tranquil·litzants i ha de determinar qui ha d’emprar aquest sistema de captura excepcional.

Capítol 4                                

De les associacions de protecció i defensa dels animals

Article 22

Associacions de protecció i defensa dels animals

1. D’acord amb aquesta ordenança  són associacions de protecció i defensa dels animals les associacions sense finalitat de lucre legalment constituïdes que tenen com objectiu únic la defensa i protecció d’animals. Les associacions de protecció i defensa dels animals s’han d’inscriure en el Registre del Departament de Medi Ambient, per a obtenir el títol d’entitat col·laboradora.

2. El Departament de Medi Ambient de l ajuntament pot convenir amb les associacions de protecció i defensa dels animals l’acompliment de tasques en relació amb la protecció i la defensa dels animals.

3. El Departament de Medi Ambient ha d’establir ajuts per a les associacions que han obtingut el títol d’entitats col·laboradores, destinats a les activitats que duguin a terme amb relació a la protecció i la defensa dels animals, especialment per a l’execució de programes d’adopció d’animals de companyia en famílies qualificades, en la promoció de campanyes i programes d’esterilització de gossos i gats, i també la promoció de campanyes de sensibilització, així com la participació directa o indirecta de la nutrició dels gats rodamóns, entre altres. De igual manera, ha de portar un control rigorós de les activitats mitjançant reunions periòdiques, consulta de llibres d’actes, llibres de comptabilitat i semblants.

4. Les associacions a què es refereix l’apartat 3 d’aquest article tenen la consideració d’interessades en els procediments sancionadors establerts per aquesta ordenança, en els casos en què hagin formulat la denúncia corresponent o hagin formalitzat la compareixença en l’expedient sancionador, sens perjudici de la privacitat de les dades de caràcter personal.

Capítol 5

Dels nuclis zoològics

Disposicions generals

Article 23                   

Requisits de funcionament

Els nuclis zoològics han de complir els requisits següents:

Prèviament a la creació d’un cens que reculli els nuclis zoològics per part de l’ajuntament.

a) S’han d’inscriure en el Registre de Nuclis Zoològics.

b) Han de dur un llibre de registre oficial o diligenciat per l’administració competent en què es recullin de manera actualitzada les dades relatives a l’entrada i la sortida dels animals i les dades de llur identificació.

c) Disposar de les condicions higienicosanitàries i de benestar adequades a les necessitats dels animals, en els termes establerts per la normativa vigent. En especial, han de tenir instal·lacions adequades per a evitar el contagi en els casos de malaltia, o per a tenir-los, si escau, en períodes de quarantena.

d) Tenir en lloc visible l’acreditació de llur inscripció en el Registre, quan es tracti d’establiments d’accés públic.

e) Comptar amb les mesures de seguretat necessàries per a evitar la fugida dels animals i els danys a persones, animals, coses, vies i espais públics i al medi ambient, i per a evitar danys o atacs als animals.

f) Disposar d’un servei veterinari, encarregat de vetllar per la salut i el benestar dels animals.

g) Tenir a disposició de l’administració competent tota la documentació referida als animals emplaçats al nucli d’acord amb la legalitat vigent.

h) Vigilar que els animals s’adaptin a la nova situació, que no presentin problemes d’alimentació ni es doni cap altra circumstància que els pugui provocar danys, i ésser els responsables de prendre les mesures adequades en cada cas.

Article 24                         

Animals emprats en competicions, curses i apostes

1. Són animals de competició o cursa, principalment, els gossos i els cavalls, i els altres animals que es destinin a competicions i curses on es fan apostes sense distinció de les modalitats que assumeixin.

2. Els animals que participen en curses i competicions en les quals es fan apostes i els animals criats, importats i entrenats per a les curses a Menorca han d’ésser tractats als canòdroms, als hipòdroms i fora d’aquestes instal·lacions d’acord amb els principis generals establerts per aquesta ordenança.

3. No poden participar en competicions i curses en les quals es fan apostes els animals que no estiguin identificats i enregistrats en el Registre d’Animals de Competició del Departament de Medi Ambient.

4. Les instal·lacions han de tenir els mitjans per a obtenir les proves necessàries per a fer els controls antidopatge a fi de determinar si els animals que participen en les curses han pres medicaments o altres substàncies que els poden afectar de manera artificial l’organisme.

5. El Departament de Medi Ambient ha de considerar el darrer propietari o propietària enregistrat com la persona responsable del benestar dels animals emprats en les curses. Aquest propietari o propietària ha de concertar els acords adequats per a garantir el retir digne de l’animal, incloent-hi la participació en programes d’adopció com a animal de companyia.

CAPÍTOL 6

Instal·lacions per al manteniment d’animals

Article 25  

Requisits mínims

Les instal·lacions o els centres per al manteniment d’animals han de portar el llibre de registre a què es refereix l’article 21.b, en el qual han de constar les dades identificadores de cadascun dels animals que hi entren i de la persona propietària o responsable d’aquests. Aquest llibre ha d’estar a disposició de les administracions competents així com la documentació en regla de cada animal amb el corresponen vist i plau de l’administració.

CAPÍTOL 7

Establiments de venda d’animals i centres de cria d’animals

Article 26    

Requisits

1. Els establiments de venda d’animals i els centres de cria d’animals han de complir els requisits de funcionament següents:

a) Ésser inscrits en el Registre de Nuclis Zoològics.

b) Dur el llibre de registre regulat per l’article 23.b, a disposició de l’administració competent, que ha d’incloure les dades relatives a l’origen, la identificació i la destinació dels animals.

c) Vendre els animals desparasitats, sense patologies psíquiques o físiques i sense que pateixin, ni els animals que es venen ni llurs progenitors, malalties hereditàries diagnosticables.

d) Disposar d’un servei veterinari propi o d’un assessorament veterinari exterior, que ha de constar en el llibre de registre.

e) Mantenir els animals en un lloc adequat dins l’establiment i no exhibir-los als aparadors de les botigues. Aquests animals han d’ésser allotjats, abeurats i alimentats correctament. Els gossos i els gats han d’estar identificats, i també els altres exemplars d’espècies la identificació de les quals sigui obligatòria.

f) Lliurar, en les vendes d’animals, un document en què s’ha de fer constar la identificació de l’espècie, el número d’identificació de l’animal, si escau, i el nucli zoològic. En el cas de les vendes a particulars, s’ha de lliurar també un document d’informació sobre les característiques de cada animal, les seves necessitats, els consells d’educació i les condicions de manteniment, sanitàries i de benestar necessàries, avalades per un col·legi de veterinaris o de biòlegs.

2. L’actuació d’aquests centres s’ha d’ajustar als requeriments següents:

a) Per a qualsevol transacció d’animals per mitjà de revistes de reclam, publicacions assimilables i altres sistemes de difusió s’ha d’incloure a l’anunci el número de registre del nucli zoològic del centre venedor o donant.

b) Les persones professionals que treballin en establiments de venda, cria o importació d’animals i que hagin de manipular-los han d’haver fet un curs de cuidador o cuidadora d’animals. Aquesta formació serà donada per veterinaris o personal especialitzat.

c) Els cadells importats o criats per a ésser venuts com a animals de companyia no poden ésser separats de la mare abans del moment de deslletament recomanat per a cada espècie.

3. Es prohibeix la instal·lació, a tot el territori de Menorca, de granges, centres de cria o centres de subministrament de primats que tinguin com a objecte llur reproducció o comercialització per a experimentació animal.

Article 27                                      

Disposicions especials per als establiments que comercialitzen animals exòtics

Els establiments que comercialitzen animals exòtics han de complir, a més dels requisits establerts per l’article 26, les disposicions següents:

a) El venedor o venedora dels animals ha de conèixer el nom científic de cada espècie que comercialitza i la legislació aplicable a cadascuna i ha d’informar el comprador o compradora de la prohibició d’alliberar exemplars d’espècies no autòctones.

b) La factura de venda ha d’incloure, si escau, o el que determini la normativa europea, de cada exemplar venut.

c) Les informacions escrites a què es refereix l’article 26.1.f han d’incloure les especificacions relatives a l’espècie de l’exemplar venut, la grandària real un cop l’adultesa i la possibilitat de transmissió de zoonosi.

CAPÍTOL 8

Fauna salvatge autòctona i no autòctona

Article 28          

Regulació

1. La protecció de la fauna autòctona i no autòctona es regeix pel que estableixen els tractats i els convenis internacionals, la normativa estatal i la comunitària, aquesta ordenança i les disposicions que la desenvolupen.

2. Les persones propietàries o posseïdores d’animals que pertanyen a les espècies de fauna no autòctona que es determinin per reglament han de tenir l’autorització prèvia del Departament de Medi Ambient de l ajuntament.

3. El Govern de les Illes Balears ha de determinar les espècies de fauna no autòctona que s’han d’inscriure en el Registre General d’Animals de Companyia per raons de protecció o seguretat de les persones o de protecció del medi ambient.

CAPÍTOL 9

Inspecció i vigilància

Article 29

Inspecció i vigilància dels animals de companyia

1. Correspon al municipi o bé als Consell Insular o a les entitats locals  paramunicipals, en el cas que els municipis els hagin cedit les competències, les funcions següents:

a) Exercir la inspecció i la vigilància dels animals.

b) Establir un registre censal dels gats, dels gossos i dels altres animals que es determinin per reglament, el qual ha d’estar a disposició de les administracions i les autoritats competents.

c) Recollir i controlar els animals abandonats o perduts i els animals salvatges urbans.

d) Vigilar i inspeccionar els nuclis zoològics amb animals de companyia, especialment els establiments de venda, guarda, recollida i cria, i, si escau, comissar els animals.

2. L’ajuntaments i les organitzacions paramunicipals poden ordenar aïllar o comissar els animals de companyia si s’ha diagnosticat, sota criteri veterinari, que pateixen malalties transmissibles a les persones,  per tal sotmetre’ls a un tractament curatiu adequat.

3. El Departament de Medi Ambient de l’ajuntament pot dur a terme, quan hi concorrin circumstàncies excepcionals que puguin posar en perill el medi ambient o la sanitat animal, tasques d’inspecció als nuclis zoològics i comissar, si cal, els animals. S’ha de donar compte d’aquesta actuació a l’ens locals del municipi on hi hagi l’animal afectat o el nucli zoològic de què es tracti, en un termini de quaranta-vuit hores.

4. Els inspectors hauran de tenir una acreditació que faran visible en el moment de la inspecció i que estarà acreditada per les autoritats competents.

 

Article 30  

Inspecció i vigilància de la fauna salvatge

Corresponen al Departament de Medi Ambient i als cossos i forces de seguretat la inspecció i la vigilància de les espècies de la fauna salvatge. Aquesta funció s’exerceix en col·laboració amb el departament competent per raó d’aquesta matèria, d’acord amb la normativa sobre sanitat animal.

Article 31

Col·laboració amb l’acció inspectora

Les persones posseïdores d’animals i les persones titulars de nuclis zoològics han de permetre a les autoritats competents les inspeccions i facilitar-los la documentació exigible.

CAPÍTOL 1O

Infraccions i sancions      

Infraccions

Article 32    

Classificació    

1. Les infraccions de les disposicions d’aquesta ordenança es classifiquen en lleus, greus o molt greus.

2. Són infraccions lleus:

a) Tenir en possessió un gos o un gat no inscrits en el registre censal o tenir altres animals que s’han de registrar obligatòriament.

b) No portar un arxiu amb les fitxes clíniques dels animals que s’han de vacunar o tractar obligatòriament, d’acord amb el que estableix aquesta ordenança.

c) Vendre animals de companyia a persones menors de divuit anys i a persones incapacitades sense l’autorització dels qui en tenen la potestat o la custòdia.

d) Fer donació d’un animal com a premi o recompensa.

e) Transportar animals que incompleixin els requisits establerts per l’article 8.

f) No dur identificats els gossos i els altres animals que s’hagin d’identificar d’acord amb el reglament, o incomplir els requisits establerts per aquesta ordenança.

g) No posseir, el personal dels nuclis zoològics que manipuli animals, el certificat corresponent al curs de cuidador o cuidadora d’animals, reconegut oficialment.

j[J2] ) No tenir en lloc visible l’acreditació de la inscripció en el Registre de Nuclis Zoològics.

k) No tenir actualitzat el llibre de registre oficial o diligenciat per l’administració competent establert per als nuclis zoològics.

l) Exhibir animals als aparadors dels establiments de venda d’animals.

r) Maltractar animals.

s) Subministrar a un animal substàncies que li causin alteracions lleus de la salut o del comportament, llevat dels casos emparats per la normativa vigent i sempre per raons sanitàries que tenguin com objectiu la millora de l’animal.

t) No donar als animals l’atenció veterinària necessària per a garantir-ne la salut, si això no els causa perjudicis a l’animal.

u) Vendre animals per mitjà de revistes de reclam o publicacions assimilables sense la inclusió del número de registre del nucli zoològic.

v) Qualsevol altra infracció de les disposicions d’aquesta ordenança  que no hagi estat tipificada de greu o molt greu.

3. Són infraccions greus:

1.  Mantenir els animals sense l’alimentació necessària o en instal·lacions inadequades des del punt de vista higienicosanitari, de benestar i de seguretat, si els comporta risc  per a la salut.

2. No tenir el llibre de registre oficial o diligenciat per l’administració competent establert per als nuclis zoològics.

3. No vacunar els animals domèstics de companyia o no aplicar-los els tractaments obligatoris.

4.  Incomplir, els nuclis zoològics, qualsevol de les condicions i els requisits establerts en capítol corresponent.

5. Fer venda ambulant d’animals fora de mercats, fires i qualsevol altre certamen autoritzat.

6. Vendre animals o fer-ne donació, els centres de cria, si aquests no han estat declarats nuclis zoològics.

7. Anul·lar el sistema d’identificació sense prescripció ni control veterinaris.

8. No mantenir en captivitat o en les condicions que per via reglamentària s’estableixi o exhibir i passejar per les vies i els espais públics animals salvatges pertanyents a espècies de comerç permès que per llurs característiques puguin causar danys a les persones, als béns i al medi ambient.

9. Fer tir al colom.

10. Incomplir l’obligació de vendre animals desparasitats i lliures de totes les malalties a què es refereix l’article 26.1.

11. No lliurar la documentació exigida en tota transacció d’animals.

12. Maltractar o agredir físicament els animals.

13. Fer matances públiques d’animals.

14.  Instal·lar atraccions firals de cavallets en què s’utilitzin animals.

15. Fer un ús no autoritzat d’animals en espectacles.

16. Subministrar substàncies a un animal que li causin alteracions  de la salut o del comportament, llevat dels casos emparats per la normativa vigent.

17. Practicar la caça, la captura en viu, la venda, la tinença, el tràfic, el comerç i l’exhibició pública d’animals, i també de parts, d’ous o de cries d’exemplars d’espècies de la fauna autòctona i no autòctona declarades protegides per tractats i convenis internacionals vigents a l’Estat espanyol.

18. Practicar la caça, la captura en viu, la venda, la tinença, el tràfic, el comerç, l’exhibició pública i la taxidèrmia d’exemplars de les espècies incloses a l’apartat anterior.

19. La manca d’inscripció en el Registre de Nuclis Zoològics.

20. Oposar resistència a la funció inspectora o posar entrebancs a la inspecció d’instal·lacions que allotgin animals.

21. No donar als animals l’atenció veterinària necessària per a garantir-ne la salut.

22. Caçar en espais declarats reserves naturals de fauna salvatge en què la caça està prohibida i en refugis de fauna salvatge, llevat dels casos autoritzats pel Departament de Medi Ambient.

23. Incomplir les obligacions establertes per l’article 24.5 per tal de procurar el benestar dels animals emprats en curses una vegada finalitzada llur participació en aquestes.

24. Participar en competicions i curses en les quals s’aposta per a animals no identificats ni enregistrats al Registre d’Animals de Competició.

25. Reincidir en la comissió d’infraccions lleus durant l’últim any.

 26. Filmar escenes fictícies de crueltat, maltractament o sofriment d’animals, sense l’autorització administrativa prèvia.

27. Practicar la caça, la captura en viu, la venda, la tinença, el tràfic, el comerç, l’exhibició pública i la taxidèrmia d’exemplars de les espècies protegides.

 28. Usar coles o substàncies enganxoses com a mètode de control de poblacions d’animals vertebrats.

29. Practicar la caça i la captura d’ocells vius de longitud inferior a20 cm.

30. Fer exhibició ambulant d’animals com a reclam.

 31 Mantenir els animals en instal·lacions inadequades des del punt de vista de llur benestar, si no els comporta un risc greu per a la salut.

4. Són infraccions molt greus:

a) Maltractar o agredir físicament els animals, causant conseqüències greus per a la salut.

b) Sacrificar gossos i gats fora dels casos esmentats per l’article 13.1.

c) Abandonar animals, si s’ha fet en unes circumstàncies que els puguin comportar danys greus.

d) Capturar gossos i gats ensalvatgits amb l’ús d’armes de foc.

e) No evitar la fugida d’animals d’espècies exòtiques o d’espècies híbrides, de manera que pugui comportar una alteració ecològica greu.

f) Esterilitzar animals, practicar mutilacions a animals i sacrificar animals sense control veterinari o en contra de les condicions i els requisits establerts per aquesta Llei.

g) Organitzar baralles de gossos, de galls o d’altres animals, i també participar en aquest tipus d’actes.

h) Mantenir els animals sense l’alimentació necessària o en instal·lacions inadequades des del punt de vista higienicosanitari i de benestar, si els perjudicis als animals són molt greus.

i) Practicar la caça, la captura en viu, la venda, la tinença, el tràfic, el comerç i l’exhibició pública d’animals o dels ous i les cries d’exemplars d’espècies de la fauna autòctona i de la no autòctona declarades altament protegides o en perill d’extinció per tractats i convenis internacionals vigents a l’Estat espanyol.

j) Practicar la caça, la captura en viu, la venda, la tinença, el tràfic, el comerç, l’exhibició pública i la taxidèrmia d’exemplars de les espècies incloses en l’annex amb les categories A i B, i també de parts, d’ous i de cries d’aquests exemplars.

k) Reincidir en la comissió d’infraccions greus durant l’últim any.   

v) Abandonar animals.

CAPÍTOL 11

Sancions

Article 33

Multes, comís i tancament d’instal·lacions

1. Les infraccions comeses contra aquesta ordenança són sancionades amb multes fins a 60.000 euros.

2. La imposició de la multa pot comportar el comís dels animals objecte de la infracció, sens perjudici de l’aplicació del comís preventiu que es pot determinar a criteri de l’autoritat actuant en el moment de l’aixecament de l’acta d’inspecció o la denúncia.

3. La comissió de les infraccions molt greus o la reiteració en les infraccions greus pot comportar el tancament temporal o definitiu de les instal·lacions, els locals o els establiments respectius, amb la corresponent anotació al Registre de Nuclis Zoològics, i també la inhabilitació per a la tinença d’animals per un període de dos  a cinc anys.

4. L’incompliment d’alguna de les normatives o condicions d’una autorització excepcional per a la captura o la possessió d’un animal d’una espècie de fauna autòctona pot comportar la retirada cautelar in situ i immediata d’aquesta autorització pels agents de l’autoritat.

5. Les persones que disposen d’aquestes autoritzacions excepcionals, en el cas d’ésser sancionades per l’incompliment d’algun dels seus termes o de normatives en aquesta matèria, han d’ésser inhabilitades per a l’activitat a què fa referència l’apartat 3 per un període d’un any a cinc anys.

Article 34

Quantia de les multes

1. Les infraccions lleus són sancionades amb una multa de 100 euros fins a 400 euros; les greus, amb una multa de 601 euros fins a 30.000 euros, i les molt greus, amb una multa de 30.001 euros fins a 60.000 euros.

2. En la imposició de les sancions s’ha de tenir en compte, per a graduar la quantia de les multes i la imposició de les sancions accessòries, els criteris següents:

a) La transcendència social i el perjudici causat per la infracció comesa.

b) L’ànim de lucre il·lícit i la quantia del benefici obtingut en la comissió de la infracció.

c) La reiteració o la reincidència en la comissió d’infraccions.

d) La irreparabilitat dels danys causats al medi ambient o l’elevat cost de reparació.

e) El volum de negoci de l’establiment.

f) La capacitat econòmica de la persona infractora.

g) El grau d’intencionalitat en la comissió de la infracció.

h) El fet que hi hagi requeriment previ.

3. Hi ha reincidència si en el moment de cometre’s la infracció no ha transcorregut un any des de la imposició per resolució ferma d’una altra sanció amb motiu d’una infracció de la mateixa qualificació. Si s’hi aprecia la reincidència, la quantia de les sancions es pot incrementar fins al doble de l’import màxim de la sanció corresponent a la infracció comesa, sense excedir en cap cas el límit més alt fixat per a la infracció molt greu.

4. Davant la comissió d’infraccions de caràcter lleu, es poden dur a terme actuacions d’educació ambiental o d’advertiment, sense necessitat d’iniciar un procediment sancionador.

Article 35      

Comís d’animals

1. Les administracions poden comissar de manera immediata els animals, sempre que hi hagi indicis racionals d’infracció de les disposicions d’aquesta Llei o de les normatives que la desenvolupin.

2. En el cas de comisos d’exemplars de fauna autòctona capturats in situ, sempre que es tingui la seguretat que estan en perfectes condicions, poden ésser alliberats immediatament.

3. Quan fineixin les circumstàncies que han determinat el comís, en el cas que la persona sigui sancionada, s’ha de determinar la destinació de l’animal.

4. Si el dipòsit prolongat d’animals procedents de comís pot ésser perillós per a llur supervivència, els pot comportar patiments innecessaris o, en el cas de fauna autòctona, en fes perillar la readaptació a la vida salvatge, el Departament de Medi Ambient pot decidir la destinació final de l’animal.

5. Les despeses ocasionades pel comís, les actuacions relacionades amb aquest i, en el cas de fauna autòctona, la rehabilitació de l’animal per a alliberar-lo van a compte del causant de les circumstàncies que l’han determinat.

Article 36

Responsabilitat civil i reparació de danys

1. La imposició de qualsevol sanció establerta per aquesta Llei no exclou la valoració de l’exemplar en el cas que es tracti de fauna protegida, la responsabilitat civil i l’eventual indemnització de danys i perjudicis que puguin correspondre a la persona sancionada, inclosa la reparació dels danys mediambientals causats.

2. En els contenciosos que tinguin per objecte el valor econòmic d’un animal, sempre que aquest valor no resulti de la factura de compra corresponent, s’estableix el valor mínim dels animals de companyia en la quantia equivalent a la compra d’un animal de la mateixa espècie i raça.

3. En l’eventualitat que l’animal no pertanyés a una raça determinada i no hi ha cap prova de la seva adquisició a títol onerós, el paràmetre d’avaluació econòmica de l’animal s’ha de centrar en el valor de mercat d’animals de característiques similars.

Article 37

Responsables de les infraccions

1. És responsable per infraccions d’aquesta Llei qualsevol persona física o jurídica que per acció o per omissió infringeixi els preceptes continguts en aquesta Llei i la seva normativa de desenvolupament.

2. Si no és possible determinar el grau de participació de les diferents persones físiques o jurídiques que han intervingut en la comissió de la infracció, la responsabilitat és solidària.

Article 38  

Procediment sancionador

Per a imposar les sancions corresponents a les infraccions tipificades per aquesta ordenança es portarà a terme seguint l’article 39.

Article 39               

Administració competent per a sancionar

1. La imposició de les sancions establertes per la comissió de les infraccions tipificades per aquesta ordenança correspon:

a) Als Batlles.

b) Als regidors de medi ambient i governació.

Capítol 14

Dels gravàmens

Article 40

Impostos, pagaments i taxes

Els posseïdors d’animals queden obligats al pagament dels impostos, arbitris, taxes i d’altres exaccions municipals establertes a les ordenances Fiscals corresponents que els siguin d’aplicació i que són necessàries per a l’aplicació plena d’aquesta ordenança. Constitueixen bases imposables a aquestes efectes:

a)           La tinença i circulació.

b)           La prestació del serveis dependents del Centre Sanitari Municipal, o centre paramunicipal o concertat.

Article 41

Arbitris

El pagament de l’arbitri esmentat comportarà el lliurament de l’element material acreditatiu d’aquesta circumstància, medalla, placa, cordonet amb marxamo o bolla de identificació, etc. Que amb aquesta finalitat seleccioni i estableixi com a més convenient, en cada cas, de la mateixa manera (segons el model que s’adopti) sempre que circuli per les vies i espais lliures públics i privats de concurrència pública.

Article 42              

Excepcions

Les associacions protectores i organismes anàlegs que estiguin legalment constituïts, així com les persones que formin part del programes d’adopció temporal o acollida, queden exclosos en la obligació dels gravàmens donada la seva tasca humanitària pel que fa als animals que tenguin en acollida els quals mentre no tenguin un propietari disposaran d’uns sistemes de identificació pròpia i específica que vindrà donat per un nombre tatuat a l’interior de l’orella.

Disposicions addicionals

Primera

Comissió Tècnica d’Inspecció de Nuclis Zoològics amb Fauna Salvatge

Es creala Comissió Tècnicad’Inspecció de Nuclis Zoològics amb Fauna Salvatge, per tal de vetllar perquè les instal·lacions siguin segures per a les persones i els animals i perquè els nuclis zoològics tinguin cura del benestar dels animals. S’han d’establir per reglament les funcions i el règim de funcionament d’aquesta comissió.

Segona    

 Es crea el Registre d’Empreses de Control i Recollida d’Animals de Companyia i Registre d’Animals de Competició

 Es crea el Registre d’Empreses de Control i Recollida d’Animals de Companyia, en el qual s’han d’inscriure les empreses especialitzades de control i recollida d’animals de companyia.

 Es crea el Registre d’Animals de Competició, en el qual s’han d’inscriure els animals que s’utilitzen en competicions o curses on es fan apostes.

S’han d’establir per reglament el contingut i el funcionament dels registres a què fa referència aquesta disposició.

Tercera

Voluntariat de Protecció i Defensa dels Animals

Es crea el Voluntariat de Protecció i Defensa dels Animals, l’organització i les finalitats del qual, en compliment d’aquesta ordenança, han d’ésser establerts per reglament.

Quarta    

Campanyes de divulgació

El Govern ha d’elaborar, juntament amb les entitats defensores i col·laboradores, campanyes divulgadores i informatives del contingut d’aquesta ordenança per als cursos escolars i per a la població en general.

Cinquena

Normativa específica

1. Es regeixen per la normativa específica corresponent:

a) Els animals d’explotacions ramaderes.

b) La pesca, la recollida de marisc, la captura i la caça.

c) Els gossos considerats potencialment perillosos.

d) Els gossos pigall.

e) Els animals utilitzats per a experimentació i per a altres finalitats científiques.

2. La protecció de la fauna autòctona també ha d’ésser regulada per la seva normativa específica, sens perjudici de l’aplicabilitat de la normativa general de protecció dels animals establerta per aquesta Llei.

Sisena

 Es crea el Consell Assessor sobre els Drets dels Animals

En el termini d’un any des de l’entrada en vigor d’aquesta ordenança, s’ha de crear el Consell Assessor sobre els Drets dels Animals, constituït per representants dels sectors interessats i de les administracions competents, que ha de tenir funcions d’assessorament en matèria de protecció dels animals.

Vuitena   

Destinació dels ingressos procedents de les sancions

El Departament de Medi Ambient ha de destinar 50% els ingressos procedents de les sancions per infraccions d’aquesta Llei a actuacions que tinguin per objecte el foment de la protecció i defensa  dels animals.

Disposicions transitòries

Primera

Curs de cuidador o cuidadora d’animals

En el termini màxim de dos anys des de l’entrada en vigor d’aquesta ordenança, els centres de recollida d’animals de companyia i tota la resta de nuclis zoològics han d’haver donat compliment a l’obligació de l’execució del curs de cuidador o cuidadora d’animals.

Segona       

Grup d’espècies de fauna no autòctona

Qui posseeixi animals pertanyents al grup d’espècies de fauna no autòctona ho ha de notificar al Departament de Medi Ambient de la manera que s’estableixi per reglament, abans d’un any comptat des de l’entrada en vigor d’aquesta ordenança.

Disposicions finals 

Primera  

Desenvolupament i execució

1. Lajuntament ha de dictar, en el termini d’un any a comptar de l’entrada en vigor d’aquesta ordenança, tot el necessari per que pugui ser desenvolupada satisfactòriament.

2. Lajuntament i el Consell han d’establir la dotació pressupostària suficient per a aplicar i desenvolupar aquesta ordenança.

Segona

Programa del curs de cuidador o cuidadora d’animals

En el termini de sis mesos a partir de l’entrada en vigor d’aquesta ordenança, el Govern ha d’aprovar el programa del curs de cuidador o cuidadora d’animals a què es refereix a la present ordenança.

Tercera   

Actualització de les sancions pecuniàries

Per decret del Govern de l ajuntament es poden actualitzar els màxims de les sancions pecuniàries establertes per aquest ordenança, tenint en compte la variació de l’índex de preus de consum.

Quarta    

Entrada en vigor

Aquesta ordenança entra en vigor al cap de vint dies d’haver estat publicada en el Bolletí  Oficial, per tal que  tots els ciutadans als quals sigui d’aplicació aquesta ordenança cooperin al seu compliment i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin complir.


 [J1] Ha d’anar seguit del 10 o és un altre punt?

 [J2]Falta poster h) i i) o potser no? A versió castellana, altra numeració.

Registro de entrada número: 12801 “taxistas (2)”

Ayuntamiento de Ciutadella

Fecha: 09 de agosto de 2011

Registro de entrada: 12801

Partit Democràtic Ciutadella

 

EXPONE:

Tras exponer en la instancia con entrada 10010 de 15 de junio de 2011 e instar al Ayuntamiento que devuelva el dinero al gremio de taxistas como gesto de buena voluntad y resarcimiento, además de establecer una normativa o medidas preventivas para que jamás vuelvan a vulnerarse sus derechos como autónomos que teniendo que cotizar 30 días se han visto obligados a trabajar tan solo 15 por imposición del antiguo consistorio, por mano del Sr. Triay, representante de UPCM y el beneplácito de PSOE y PSM, hemos obtenido como respuesta la evasiva de la Señora María Pons Torres regidora delegada de Gobernación de que no somos los representantes legales para hacer tal petición. Registro de salida 10428 de 14 de julio de 2011.

Señora Juana María Pons Torres, no somos los representantes legales, pero somos representantes políticos y tenemos como obligación reclamar la justicia social que este pueblo se merece, que todo pueblo se merece. JUSTICIA. Ustedes asumieron por sufragio la mayoría y su obligación es resarcir, reparar y optimizar los daños producidos por los anteriores mandatos. Ése es su cometido. Y no se le ocurra jamás volver a mencionar que no estando en su programa o no siendo una promesa electoral no es de su incumbencia, resulta un comentario muy irresponsable y desconsiderado por su parte como integrante activo del consistorio.

Por todo lo dicho se solicita:

Devolver el dinero al gremio de taxistas que asciende a casi 6.OOO euros (al menos eso, pues no hay mayor ladrón que aquel que roba tiempo, pues es el único bien que no puede ser devuelto, así, que al menos, sean considerados en este sentido)

Hechos, Sr. Joan Triay

                Le comunico que nuestras epístolas empiezan a ser ya muy aburridas, siempre consiste en que yo le acuso y usted para defenderse me deja como un trapo sucio tras verificar los datos expuestos en cuanto a su persona. Resulta hilarante. Pero intentemos ser breves y concisos. Empieza usted montando una asociación contra la UTE de Ciutadella con respecto a un asunto de apropiación de nichos. Por el camino queda prendado de la señora Toñi Gener que resultaba ser la llave para acabar con el supuesto problema. Problema que no hubo nunca tal como se constató en el último juicio, pues a ver si se entera ya de que los nichos no se venden ni se compran, son concesiones y jugar con los sentimientos de los cientos de ancianos cristianos es muy rastrero. A esto se suma que sumido en su soberbia, antes de que se emita juicio, usted reparte mil y pico euros de su bolsillo entre estos ancianos, presuponiendo que ganaría el juicio y recuperaría ese dinero, en concepto de indemnización, “el salvador” le llamaron. Y como no ganó el juicio tiene la desfachatez de pedir al Ayuntamiento que le abone la cantidad de su inversión en el voto “seguro y comprado”, es decir gastar nuestros dineros en beneficio propio. Cuente los hechos y no se esconda como una verdulera tras gritos y vituperios.

                Seguimos. Mientras utiliza de cobertura  de este conjunto de sucesos, por llamarlos de alguna manera, y se lanza a la política para acabar con la corrupción, eso sí, sin tocar a su musa (Toñi Gener), y omitiendo las infracciones propias y las de sus allegados al partido.  Y no es que no haya corrupción en Ciutadella, pero tal es su empeño que consigue echar a todo un consistorio, el del PP, en este caso, cuando  pactó con él a posteriori, precisamente cuando toda su campaña se basó en acabar con ese equipo corrupto del PP, dicho sea de paso.  Con esta acción todos los militantes del PP, todos sus votantes y todos los que sí creemos en la democracia nos quedamos atónitos. Y encima lo celebra con un banquete para ochenta personas con un menú barato que hizo que se pagara cada comensal. Así, el vacío de poder pasa a la oposición que justificándose en el escaso tiempo que le queda de legislatura no piensa hacer nada. Nuevamente, se contradice permitiendo que ni la mayoría democrática gobierne y ni que la justicia triunfe;  fomenta el transfuguismo, dé un vistazo a sus listas.

                Y tras el telón de una política estable, con pie y mano alzada empieza su cruzada que tiene como consigna “conmigo o contra mí”· El nuevo gobierno con su mutismo le consiente cuanto quiere, pues de lo contrario ellos también hubieran “recibido”. Con unas cuantas cenas, de vino, copa y puro embauca a sus peones caracterizados por estar tan sucios como usted y ser piezas clave del sistema administrativo del Ayuntamiento, así monta su falange indestructible, no basada en la fidelidad, sino en la confidencialidad. Con el notificador (que no quiere bajarse del burro), un inspector de obras con dos inmuebles en rústico, un subinspector a quien embauca con promesas de tener despacho propio y colgar el uniforme;  la jugada de los taxistas y la supresión de su derecho al trabajo en beneficio de su adjunto taxista;  la imposición de normativas que se aplican a capricho; persecución sistemática de bares, imponiéndoles, tasas y más tasas,  sombrillas (que a saber a qué empresa estaba beneficiando), y la barra, y el delantal del cocinero, llega usted a acosar en el sentido estricto de la palabra. Demostrado: hasta 25 veces fue a Plaza Domingo la policía a pedir la licencia de apertura. Y ¿por qué? Porque estorba el negocio, un Pub, que hay delante y que resulta ser del hermano y militante de la número tres de su lista, su primera lista, la del 2007.  Contencioso aquí, contencioso allá, se hinchó de salir en los periódicos haciendo jactancia del gasto que estaba produciendo al Ayuntamiento, y que usted llama justicia.

                Seguimos tras el telón, a simple vista, se le tacha de falangista renegado, nada más lejos. Capitalista agresivo. Toda acción  que ha llevado a cabo ha tenido como propósito beneficiar su bolsillo y el de sus compinches y no ha dudado en llevar a cabo cualquier acción. ¿Qué hace un político a las tantas de la noche metido con un empresario en un coche lleno de vaho? No, no es la clásica pareja que expulsa sudores de pasión, pero sí la clásica pareja de empresario-político que cierra un acuerdo. Vendió sus tiendas de electrodomésticos que jamás tuvieron una licencia de apertura y que fue expeditada por su temporal amiga Tonia Salord y luego alquiló unas explotaciones de extracción y/o procesamiento de áridos denominados “Ets Arjups”. Se desentendió de las tiendas, pero de lo segundo percibe usted un alquiler y un porcentaje sobre cada metro cúbico extraído, a sabiendas que funciona de forma ilegal pues no cumple la normativa. Y va y lo dice en prensa tan pancho, que la cosa no va con usted, cuando es beneficiario directo. Mientras asfixia cuanto puede a Valeriano S.L. Porque todas sus acciones para ser factibles pasan por perjudicar y destrozar a otros empresarios o colectivos que puedan hacerle la competencia a usted o a sus amigos. Y luego viene lo de la piscina que está en rústico, es ilegal y por la que debería pagar el importe total del coste de la misma como sanción. Y lo dice y se queda tan ancho, nuevamente se jacta de sus acciones mientras usa toda la fuerza legal para machacar a los demás.

               La campaña electoral, toca fondo cuando “se agermana” con la comunidad de peruanos, nuestros paisanos hispanoamericanos, ¿prometiéndoles qué?¿los papeles?¿qué ha hecho por ellos?¿qué ha hecho por todos quienes le votaron?

               En definitiva, el embuste y el descaro son sus insignias y tiene la poca vergüenza de esconderse detrás de su verborrea ilegible para ratificar de lo que se le acusa.

               Mire usted, Sr. Triay, yo saqué 80 votos por la sencilla razón de no prometer, es decir, por no mentir, como han hecho el resto. Mi argumento fue simple y sincero  transparencia y equidad al conjunto social, no inventé enemigos ni quimeras. Mis propuestas son tan sólidas que asustan a cualquiera que esté tan enquistado en una Ciutadella tan corrupta donde todo el mundo tiene algo que callar. El miedo y no el carisma y la mentira lo han colocado donde está. Mi honradez resultó menos atractiva, pues el sistema está demasiado podrido. Pero no importa, pienso sacar toda la basura no como usted, a patadas, sino con un proceso de racionalización donde todo el mundo salga beneficiado, es posible, no es complicado, pero sí laborioso. Mis ochenta votos son votos de verdad, los suyos son tan volátiles como los eructos del sapo de la Budweiser.

               Tiene tiempo aún para manejar su inteligencia sobre su codicia y practicar esa política social de la cual solía hablarme, desgraciadamente cuando los quintos sumaban ya litros.

               Por último le diré, nuevamente, que no me afecta en absoluto la hiel que destila sobre mí, el único que se irrita es usted. Dimita, que será lo único honrado que habrá hecho en mucho tiempo.